Dissabte 25 de febrer, deu de la nit, a la sala petita del Palau de la Música Catalana. Tres quartes parts de l’aforament ocupat per un públic fidel, incondicional. S’hi presenta "De profundis", l’últim disc de Joan Isaac. La trobada té l’al·licient afegit que és un dels primers concerts del cantant després que (vegeu aquí) ara fa un
(La sèrie comença aquí) I finalment ara farà cosa d’un mes l’amic Xevi Planas, un dels homes que més coses saben en aquest país de la Cançó i de la seva gent, ens donava la primera notícia del retorn discogràfic d’Enric Barbat en la seva secció a “Presència”, el suplement dominical d’El Punt. Un retorn a
(La sèrie comença aquí) Els últims dies de 1972 Enric Barbat ens va sorprendre amb una nova faceta: la de traductor al català de lletres de tango. La descoberta va tenir una doble dimensió. La primera va arribar en forma d’un disc amb el nom (lògic) de “Tango”, un esplèndid conjunt de tretze versions de
(La sèrie comença aquí) La discografia d’Enric Barbat té diverses etapes. Hi ha una primera que abasta el període entre 1964 i 1968 i en la qual publica quatre EP’s. Els esmento per la cançó diguem-ne estrella de cada vinil: “El gamberret” (1964), “Polítics de saló” (1965), “Cabaret d’esquerres” (1967) i “Els qui vénen” (1968). Aquest
Sempre he tingut una flaca especial per Enric Barbat. I mira que en fa d’anys que em dura. Des dels seus inicis amb Els Setze Jutges, grup del qual no va ser fundador però sí un dels membres inicials. El cinquè o el sisè, si no em falla la memòria. És a dir, que pel
T’estimo en la rutina dels vespres coneguts. / T’estimo en el llenguatge dels gestos ja sabuts. / T’estimo quan em beses com a un desconegut. / T’estimo si ens sorprèn l’amor desprevinguts. T’estimo en la derrota del cos en el mirall. / T’estimo en el desordre que em posa tan malalt. / T’estimo en els llarguíssims
Ja fa uns quants dies que “De Profundis”, l’últim disc de Joan Isaac, es pot trobar a can FNAC però, en canvi, sembla que la distribuïdora li fa la pirula als meus amics del carrer Tallers perquè encara no l’han rebut i, per tant, encara no el tinc. Si fos supersticiós pensaria que tot plegat ve
Doncs a mi, què voleu que us digui, el darrer disc dels Strokes m’ha agradat. D’acord que no és un xut continuat com aquell magnífic “Is This It” amb el qual varen debutar a finals de 2001 però jo a aquest “First Impressions of Earth” d’ara li trobo coses interessants. Potser sí que hi ha dues
El 19 d’abril de 1936 -aviat farà setanta anys- el Palau de la Música Catalana va acollir l’estrena mundial del Concert per a violí i orquestra “A la memòria d’un àngel” del compositor vienès Alban Berg. Va ser, de fet, una estrena pòstuma ja que l’autor havia mort pocs mesos abans; més concretament la vigília
Mentre llegeixo als diaris d’avui que la més alta representació institucional del país va referir-se ahir a Espanya com “La Nació Gran” (ja ho sabem, doncs, quina és la petita pel nostre President) i mentre cada dia que passa tinc més clar que quan s’acabi tota la comèdia els nostres parlamentaris acabaran fent-nos passar bou per
Aquest llarg cap de setmana no podia començar millor. He escoltat “Solo Acoustic”(*), el disc més recent de Jackson Browne en el que interpreta una dotzena d’esplèndides cançons acompanyant-se ell mateix al piano o a la guitarra. Val a dir que pels qui el seguim des de fa anys això d’ara no és cap descobriment: el
Després d’una segona sessió de "No Direction Home" insisteixo a destacar el seu valor d’obra excepcional en dos sentits: pel seu valor documental (impagables les imatges dels grups de folk, blues, country o música melòdica americana dels anys 50) i perquè ens permet conèixer de primera mà el pas a l’electrificació de Dylan a partir
Per compensar la immensa caspa del PP i els seus acòlits -que avui es manifesten (ai, perdó, es concentren) a Madrid en favor de la Constitució i, de passada, per posar a parir a l’Estatut i a tots els que no som de la seva corda- pocs remeis hi ha tan eficaços com inocular-se una
Per fi he pogut dedicar quatre hores seguides als dos DVD’s que contenen “No Direction Home”, la pel·lícula de Martin Scorsese sobre els primers anys de Bob Dylan. Els de la seva irrupció com a gran promesa del folk -hereu directe de Woody Guthrie i Pete Seeger– en el festival de Newport de 1963 i
“No va quedar xampany a cap establiment”. La matança del porc (Francesc Pi de la Serra). Frase inclosa com a variant de la lletra de l’esmentada cançó que el Quico va utilitzar en alguns concerts en directe d’ara fa trenta anys. (n’hi ha més) Curiosament, però, en el concert del Palau dels Esports de