Totxanes, totxos i maons

(la sèrie comença aquí)

Tall 8. "Mai donis per finit" 4′ 03": Un tema amb l’aire inequívoc de Joan Bibiloni, el seu autor. Ell mateix acompanya la cantant amb una guitarra plena de reminiscències brasileres per enlairar al nivell que li correspon un poema de maduresa de Miquel Àngel Riera ple de complicitats cap a l’estimada.

"Tu me fas engrandir les ànsies de misteri, / m’agrada, amb tu, sentir-me perdut dins la mar gran, / m’atrau anar sens rumb, aquest no tocar en terra, / del qual ara ja en deim miquelangelejar."  (n’hi ha més)

Tall 9. "La rosa de l’adéu" 3′ 57": Segona cançó provinent de la factoria Serrat. En aquesta ocasió és una peça de "Material sensible", de 1988. Un acurat coixí de piano i violoncel va bressolant la veu de Maria del Mar Bonet al servei d’una història delicada com la flor d’un comiat.

"Festeja amb un raig de sol / arrecerada a un xiprer; / ¿fas tard o véns massa d’hora, / meravellós malentès?"

Tall 10. "Tant com te cerc" 3′ 38": Segona cançó de Guillem d’Efak. Una balada suau dedicada a l’estimada ideal, la que es busca i no s’acaba de trobar mai. Una prova més del que tots plegats ens estem perdent amb l’oblit en què fins ara es troba l’obra d’aquest autor mallorquí desaparegut fa uns quants anys. Tant de bo aquesta recuperació de Maria del Mar Bonet ajudi a estirar el fil de tot el que queda per conèixer de la figura de Guillem d’Efak.

"Pot ser que ara m’escoltis / amb el cor ben encès / que la meva tonada / ara t’ompli de batecs / o tal volta ets un somni / que sols per a mi existeix."

Tall 11. "Dos anònims" 4′ 08": Un tema ben conegut -un clàssic, gairebé- d’Ovidi Montllor. Un clam contra la guerra cantat en to solemne i emotiu per damunt d’un sòlid suport de piano, contrabaix i violoncel.

"Al damunt de la tomba / hi ha nat un taronger, / i a la branca més alta / hi canta l’esparver, / que diu en son llenguatge, / sempre de cara al vent: / Maleïdes les guerres / i aquell qui les va fer!"

Tall 12. "Salònica" 3’43": Un disc que s’obre amb la meravella d’"El país secret" no podia tancar-se de qualsevol manera i, per això, Maria del Mar Bonet ha posat al final aquest esplèndid "Salònica", amb lletra i música de Gabriel Sopeña. La riquesa melòdica i el lirisme de la música grega, els colors de la Mediterrània, la calidesa de la veu mallorquina, guitarres, bouzoukis i percussions… tot al servei d’un tema ple de llum i d’alegria de viure. El disc s’acaba però en volem més. Molt més…

"Viu a Mallorca la veu del meu cant / i el meu somni vola a Alexandria. / Si a Nicòsia m’adorna el corall / a Menorca m’acaricia la brisa. / I tu em guardes el sol, / tu em guardes el sol."

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!