Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

27 de setembre de 2007
0 comentaris

Bonet, Refree, Pujol… Un esplèndid inici de temporada.

Estem en ratxa, darrerament, en la cosa musical. I aquest 2007 de manera molt especial ja que en els quasi nou mesos que porta funcionant l’any ens ha deixat obres tan destacables com els discos dels Pets, Sanjosex, Miquel Gil, Pep Gimeno "Botifarra" (que és de 2006, ja ho sé), Obrint Pas, Lo Pardal Roquer, Joan Miquel Oliver, Quimi Portet, Pi de la Serra, Gossos, Lax’n’Busto, Mazoni, Oriol Tramvia, Guillamino-Pedrals, Lluís Llach, Sanpedro, Papa Noes (i no els dic tots)…

I just després de vacances hem tingut tres gratíssimes sorpreses.  (n’hi ha més)

La primera ha estat el nou disc de Maria del Mar Bonet, explicat a bastament en aquestes Totxanes (vegeu aquí) i,, pel que explicava Vilaweb dies enrere (vegeu aquí), un dels discos més venuts dels darrers temps a internet .

La segona ha estat la publicació d’"Els invertebrats", de Refree, nom artístic de Raül Fernández, un senyor que des de fa uns anys va desenvolupant una obra molt personal que val la pena seguir de prop, i al qual l’altre dia l’Avui li dedicava un parell de pàgines (vegeu-les aquí).

Entre els motius que tinc per defensar aquest disc en concret hi ha el fet que un individu bastant impresentable que respon al nom de Miqui Puig i que ara es veu que és d’allò més famós perquè surt en un programa de la televisió espanyola (passeu-me la redundància) se’l va carregar dies enrere en el programa de ràdio del Toni Clapés perquè quina bestiesa -va dir- de posar-li a un disc un títol tan impronunciable com "Els invertebrats". Vas pel Nobel, xaval…

La tercera és el disc que estic escoltant precisament aquests dies. Es titula "Els amants de Lilith", el canta Lídia Pujol -que ja em va meravellar fa uns anys amb el duet que feia amb Sílvia Comes- i és un passeig molt especial i suggerent per la manera com la música tradicional catalana ha tractat el tema de la condició femenina. Pel que porto escoltat em sembla un disc summament recomanable.

I encara falten els nous discos d’Adrià Puntí (serà veritat?), Sisa i Antònia Font…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!