Totxanes, totxos i maons

(la sèrie comença aquí)

Tall 3. "Per una cançó" 4′ 55": Aires de tango "porteño" combinats amb una espurnejant melodia de tall inequívocament grec. És "Gia ena tango", de la cantant grega Haris Alexiou, en la veu d’una Maria del Mar Bonet que ens descriu el desig i la recança de la dona que, estant enamorada, ha d’amagar el seu amor.

"Dono tot el que tinc per ballar amb tu / per trobar en el meu cos les teves carícies, / per sentir el teu alè en el meu coll nu / i oblidar-me de l’esguard que potser ens vigila."  (n’hi ha més)

Tall 4. "Epitalami" 4 ’28": Música de Joan Bibiloni per a un preciós poema d’homenatge nupcial escrit per  mossèn Joan Alcover. Costa d’entrar-hi, ja ho aviso, perquè no és un tema tallat amb els patrons habituals però creix a cada nova audició. Per mi és un dels millors del disc. Piano, contrabaix i quartet de corda n’és tota la instrumentació.

Especialment emotiva és la tornada: "Aucell amb dolça aimia / ametler amb la parra pel brancam, / cançó agradosa amb l’eco que volia… / amic, açò sou vos en aquest dia, / que ho sigueu per sempre a Déu li clam."

Tall 5 "L’exèrcit" 3′ 18": Una lletra de Jordi Guardans amb aires d’himne contra la guerra que introdueix un notable canvi en la línia intimista de les quatre anteriors cançons. Potser són cabòries meves però l’arranjament de Dani Espasa -especialment en la tornada- em recorda la banda sonora de "Catalunya des de l’aire". I que consti que és una afirmació sense el més mínim to de crítica o de retret. Ben al contrari.

"Un exèrcit al costat d’un país sense fronteres, / molts soldats que jo he estimat són a les files primeres, / un exèrcit d’un país que té llum com a bandera, / és l’amor el seu encís, la utopia presonera, / un exèrcit d’un país que té llum com a bandera."

Tall 6 "Blues en sol" 5′ 26": Un blues arrossegat escrit per Guillem d’Efak, un intèrpret que ja era hora que algú reivindiqués. Aquest "Blues en sol" és una tria que demostra el bon gust de la senyora Bonet i el to cal·lidoscòpic de "Terra secreta". Energètic.

"Tu tens verí, tu tens verí… / Això és bo per a tothom, però no ho és per a mi. / Tan sols per culpa teva, me bolc en fang i llim. / Voldria avorrir-te la meitat del que t’estim."

Tall 7 "Cançó de l’amor petit" 3′ 05": Una cançó de les antigues de Serrat. Del "Tal com raja" de 1980, més concretament. Potser l’últim disc seu que em va interessar. Esplèndid exemple del talent de Maria del Mar Bonet per recrear i fer-se seves cançons d’altri. El trio format per Manel Camp (piano), Jordi Gaspar (contrabaix) i Lluís Ribalta (bateria) decanta -encertadament, al meu parer-  la peça cap a la banda del jazz.

"Jo tinc un amor petit / i llaminer / com un infant. / Un amor escadusser / que mossega l’esquer / i no s’empassa l’ham."

(continua -i acaba- aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!