(La sèrie comença aquí) (El capítol anterior el trobareu aquí) Obro el llibre buscant algunes il·lustracions que em semblen especials (en Bao i els seus companys a la fàbrica dels aneguets, al port veient com el vaixell carrega els contenidors plens de joguines, la tempesta a alta mar i el contenidor que s’enfonsa, la superfície
(La sèrie comença aquí) El mes d’octubre passat -ara fa exactament un any- vaig dedicar una llarga tira de set apunts a explicar de quina manera, a través d’una mestra inquieta i motivada, vaig entrar en contacte amb els nens i nenes de l’Escola Castella, de Barcelona (vegeu aquí), gràcies a un conte titulat ‘Els
Podria emparar-me en raons -totes certes, no pas excuses- com uns problemes de salut o una punta de feina endarrerida, però no ho faig perquè si parlo del meu amic Vicenç Pagès ara i no quan es va morir, aviat farà tres setmanes, és perquè volia deixar una mica de distància per evocar-lo en aquest
(Si entreu aquí podeu llegir el primer apunt, i aquí el segon) (els destacats en vermell són meus) Vull repetir, però, que les acusacions al·ludides, adreçades contra els nacionalismes, són en bona part certes. No pretenc dissimular-ho, i molt menys si prenem com a base els punts de vista des dels quals són formulades. Únicament tracte d’assenyalar
(La primera part d’aquest apunt la podeu veure aquí) (els destacats en vermell són meus) El cas del cosmopolita no és distint; potser sí, més subtil. El cosmopolita, l’universalista cultural i els altres tipus afins, afirmen, per principi, que llur país de naixença, o llur país d’adopció, és ja l’encarnació suprema i intocable dels mòduls i
L’entrada que Joan Fuster escriu en el seu Diari corresponent al dia de Sant Jordi de 1956 es centra en el tema del nacionalisme. Al llarg del text esmenta diversos nacionalismes d’estat com el francès, l’alemany, l’italià o el soviètic. Per raons òbvies era impossible que en l’argumentari de la seva reflexió es referís a
(Si entreu aquí podeu llegir el primer apunt, i aquí el segon) (els destacats en vermell són meus) La mateixa evolució de la literatura ha desmentit bellament aqueixos prejudicis. Avui ningú no gosa confessar-los, si no és algun ingenu principiant irritat, per bé que, en el fons, tothom continua compartint-los. La desmentida, però, resulta evident.
(La primera part d’aquest apunt la podeu veure aquí) (els destacats en vermell són meus) Seria magnífic, almenys dins aquest àmbit reduït, si el crític pogués lliurar-se, ja que no amb exclusió, amb preferència, a la feina de teoritzador. Problemes que a cada moment acudeixen a les seues reflexions són, precisament, els de l’entitat i
Ho dic tot just començar per esvair dubtes i, sobretot, perquè no vull passar pel que no soc: tot i la profunda admiració que em mereix la part que conec de la vastíssima obra de Joan Fuster, de cap manera me’n puc considerar un especialista. Tanmateix sí que em sembla que podria afirmar amb un
El passat 15 de març va fer cinquanta anys de l’estrena mundial de ‘The Godfather’, la pel·lícula de Francis Ford Coppola basada en la novel·la de Mario Puzo. L’aniversari el tinc molt clar perquè pocs mesos després, durant aquell mateix 1972, en el viatge de casament que l’A. i jo vàrem fer per españa els
De resultes de l’apunt que vaig penjar el divendres passat (aquest) en el qual detallava els llocs de Roma que vàrem visitar l’A., la Mila i jo els últims dies de juny alguns lectors m’han demanat si els podia recomanar algun llibre per introduir-se les meravelles de la Ciutat Eterna. He buscat per la biblioteca
Fa molt temps que vaig darrere de la idea de dedicar un apunt a la figura de Josep Valls però a l’hora de la veritat, per uns motius o uns altres, sempre ho he anat deixant per a més endavant. I ara, per un seguit de coincidències que miraré d’explicar, em sembla que ha arribat
Fa dos anys, arran de la commemoració del centenari del seu naixement ja vaig parlar de Manuel Cubeles aquí mateix (vegeu-ne l’apunt). I encara no fa un any vaig tornar-m’hi a referir en la meva secció mensual de la revista Enderrock (vegeu aquí el text). Cubeles va ser un home de grans inquietuds a favor
El mes d’abril de 2015 vaig escriure un apunt (aquest) en el que, per començar explicava això: “Aquests dies es commemora el centenari del genocidi que va cometre l’Imperi Otomà –és a dir, aquesta Turquia que ara demana un lloc a l’Unió Europea i que encara es nega a admetre l’existència d’aquell extermini– contra el poble armeni.
Una de les iniciatives que hem posat en marxa arran del centenari del naixement de Joan Triadú és l’edició d’alguns llibres que estan relacionats amb la seva figura. La darrera de les novetats en aquest sentit és la publicació de l’epistolari entre Triadú i Vicenç Riera Llorca, llibre en el qual hi ha un pròleg