Parlava anit amb un amic professor d’institut de l’allau de dificultats que assetgen els instituts i escoles públiques de l’illa. Des de la poca empena –o clarament desatenció- de les administracions públiques que han de garantir, de primeres i elementalment, unes instal·lacions òptimes i dignes, passant pel desconcert dels infants estrangers que s’incorporen ben avançat
Les veus clares –que n’hi ha de ben vigoroses- clamen en un veritable desert, en aquesta terra nostra calcinada per la barbàrie i la rapinya dels poders dominants allà deçà de la mar; per l’estultícia còmplice i interessada dels poders autòctons i encara més socarrada per un manfotisme social que esvera. No són bon temps
Prevaricació, suborn, apropiació indeguda, malversació, falsedat documental, tràfic d’influències, blanqueig de capitals, delicte fiscal i electoral. Aquests són els nou càrrecs que s’imputen a Jaume Matas. N’hem de seguir presumint la innocència, com a bons defensor de l’estat de dret, però tan malament ho hauran fet els fiscals perquè cap d’aquests nou delictes es demostri?
Ahir, havent dinat, quan estava a punt de prendre el son de la migdiada, del cancell estant d’aquest estat en què tot és remorós i extremadament plaent per vaporós, un xum-xum compassat i greu, gravíssim; un martelleig sord que feia mal sense deixar marca em sacsejà el cos gairebé en suspensió, atacant acarnissadament el diafragma.
Fa uns dies, el senyor Simón Gornés, diputat menorquí del Partit Popular al Parlament de les Illes Balears, digué que “la llei de normalització lingüística [a les illes] havia fet més mal que bé” (http://www.laveudemallorca.cat/?url=infoNoticia.php&id=622). I, per si no n’hi hagués prou, afegí que el seu partit seguirà “denunciant el mal ús del català, les
En el congrés del Partit Popular de les Illes Balears celebrat el passat cap de setmana, Joan Flaquer, que en presidia la mesa, en començar la presentació dels resultats electorals en català, va ser escridassat per un grup de congressistes que li exigien que parlàs en espanyol. No consta que Flaquer s’hagi dirigit a l’Oficina
Els llibreters mallorquins presents a la 21ena Setmana del Llibre en Català, anit, en el recinte de la fira, reteren homenatge a Jaume Adrover i Noguera pels seus anys i afanys dedicats a la distribució de texts. Conscients, però, que els llibres omplen només una part de la vida titànica d’aquest puigpunyentí que ha arribat
El monument “a los héroes del crucero Baleares” de sa Feixina, Palma, va ser inaugurat per Franco el 16 de maig de 1947. S’eregí expressament per recordar les víctimes de l’enfonsament d’aquesta nau de guerra del bàndol que s’aixecà en armes contra el govern democràticament elegit de la II República espanyola, dia 6 de març
Neva abundosament i una bona embosta de flocs haurien de refrescar la cara d’aquells que veuen l’illa com una joguina en mans del sol; com dos pams d’arena aombrats per un cocoter de fruits abundosos. Els nostres placers no contenen palletes d’or però n’hi ha que els destrueixen just per fer-se notar. I en haver
Des d’ahir, Josep M. Llompart (Palma, 1925-1993) és fill il·lustre de Palma. Més enllà de les consideracions personals que sobre honors d’aquesta índole es puguin tenir, coincidesc amb Tomeu Martí que aquest nomenament dignifica tant Llompart com honora aquells qui han decidit distingir-lo. En l’exposició dels motius que justifiquen l’alt reconeixement, la seva producció literària,
La dona de fer feines ha matinat, avui, i li agrada anar fent sense destorbs; i jo en som un, per ella i el seu quefer, perquè, com un ca gros, som pertot fent nosa. És santa Coloma, avui, que comparteix dia amb sant Silvestre. Ma mare, que ho nom, Coloma, sol dir que els
Anit, al Teatre Principal de Palma, l’Obra Cultural Balear va fer el seu acte central de commemoració de la Diada del 31 de Desembre: l’estrena de l’espectacle artísticomusical Protocol Estendard. El muntatge va ser encarregat per l’OCB a Francesc Ribera, “Titot”, músic i activista cutural, que n’escrigué expressament els textos i el dirigí. Protocol Estendard
El 31 de desembre de 1229 el Rei en Jaume entrava a Madina Mayurqa i, amb ell i els seus, la incorporació de Mallorca a la catalanitat. La Festa de l’Estendard, que commemora aquesta efemèride, és una de les festivitats cíviques més antigues d’Europa i la que amb més brillantor i significació esdevé la diada
L’Obra Cultural Balear celebrà divendres passat, al Teatre Principal de Maó, la vint-i-tresena edició de la Nit de la Cultura, un esdeveniment que cal qualificar d’exitós. Cert que la meva condició de part interessada pot posar en entredit el qualificatiu; no obstant, els comentaris elogiosos que feren arribar a l’entitat els qui hi assistiren –tant
Som molts els amics, coneguts i saludats que anam cloc/cop-pius per tot allò que s’esdevé a ca nostra. Trontollen governs i vergonyes públiques, i quan esperes alguna reflexió assenyada dels qui més han de dir i fer en aquest desgavell poc edificant, qui més qui menys en fuig per la tangent o se n’escapoleix ben