Tract el text “Fracàs i abandonament escolar a Espanya”, de Mariano Ferández Enguita, Luis Mena Martínez i Jaime Riviere Gómez, editat per la Fundació “laCaixa”. És una anàlisi que fa de mal llegir i no, precisament, per ser expositivament rocallosa (és d’una claror didàctica admirable), sinó per l’aspror de boca que et deixen certes dades
No em cal voltar gens per dir que Joan Mascaró i Fornès (Santa Margalida, Mallorca, 1897. Cambridge, 1987) em té fascinat i no és d’ara. Tot allò que es pugui dir d’ell probablement no basti per fer-se una idea precisa de qui va ser (continua sent!) i què va fer un dels mallorquins més excels
Les paraules demanen pas entre tanta basca. No per res: simplement per dir-hi la seva en temps de maror i sotsobra. Solen posar ordre i cadascú al seu lloc, els mots. S’ha sentenciat molt i contundentment, les darreres setmanes. Aprofitant que s’han encetat les rebaixes d’estiu, el Tribunal Constitucional ha rebaixat tant les interpretacions legislatives
Avui divendres, 9 de juliol, a les 19.00 hores, a la plaça de Cort de Palma, tindrà lloc una concentració en defensa del nostre autogovern. Es tracta d’una resposta de la societat civil i de les forces polítiques de Mallorca –i, per extensió, de les Illes Balears- a la recent sentència del Tribunal Constitucional sobre
Els professors –i doctors- Bartomeu Colom i Pastor (professor de dret administratiu de la UIB i especialista en organització politicoadministrativa dels arxipèlags) i Antoni Abat i Ninet (professor a l’State University of New York –Buffalo- i investigador principal de la línia de recerca Pluricity del GRISC a la Universitat Autònoma de Barcelona) parlaren ahir a
Els carrers del barri, a les set i poc d’aquest matí de dissabte, espavilats per una llum gens estiuejada que els posa de tots colors, no semblen els mateixos dels dies feiners. Afortunadament, la solitud impera i la peresa grimpa. Seria tan bell si el poguéssim sentir sempre així de vividor! Els tres carrils per
L’entitat Joves de Mallorca per la Llengua (www.jovesllengua.cat) ja té setze anys i vol celebrar-ho com cal: reptant-se a ells mateixos. Fins ara han estat setze anys de feina intensa i ben resolta a l’illa major, Mallorca, però com que ja són grans i forts, han considerat que era hora d’estendre el seu activisme a
Per a la Unió Europea, el 2010 és l’any de la lluita contra la pobresa i l’exclusió social. Amb aquesta declaració es pretén sensibilitzar els europeus sobre aquesta realitat que tant patiment comporta i renovar, al mateix temps, el compromís dels estats membres de la Unió Europea en els seus afanys per frenar-ne l’avenç. La
La divulgació i la didàctica, des del començament, són part nuclear de l’activisme de l’Obra Cultural Balear. Sempre en la mesura de les seves possibilitats i dels mitjans a l’abast, ha anat escampant arreu els arguments i les fonamentacions que sustenten tant el seu ideari com la seva praxi. Per fidelitat a aquest didactisme marca
Amb la lectura del poema La Serra, del nostre poeta nacional Joan Alcover, l’Obra Cultural Balear se sumà ahir capvespre al jardí de la casa del poeta a la campanya perquè la Serra de Tramuntana sigui declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO. El poema fa ser dit per Jaume Mateu, Josep Lluís Aguiló, Maria Antònia
Jaume Cabré rebé anit, en el Palau de la Música, el 42è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, guardó que des del 1969 atorga anualment i ininterrompuda Òmnium Cultural. Muriel Casals, la seva presidenta, considera que el Premi honora els guanyadors, però que els guanyadors honoren el Premi i l’entitat. Val a dir, per acabar
L’anunci, fet a la premsa, de la supressió del COFUC és una molt mala notícia per a la llengua pròpia d’aquestes Illes i el seu lent (infinit?) procés de normalització. Aquest organisme centrava els seus esforços en l’organització de cursos de català per a adults, la demanda dels quals, aquests darrers anys, a augmentat de
En el jardí del poeta Joan Alcover -que en el passat acollí els més granats representants del catalanisme i la seva renaixença, i des de fa dos anys és obert als nous aires de la catalanitat- anit la Federació Llull, l’entitat fundada a Palma fa vint anys, reté homenatge a Jordi Porta, el president sortint
Dia 8 de setembre del 2006 l’Ajuntament d’Escorca concedí una llicència per construir 105 nous habitatges plurifamiliars a Es Guix, uns terrenys boscosos a tocar del santuari de Lluc. El gener de 2008 es constitueix el Col·lectiu en Defensa de Lluc (CDL) que inicia una intensa campanya amb l’objectiu d’aconseguir adhesions a la protecció d’aquest
Diumenge passat, a Lluc i coincidint amb la trobada de socis de l’Obra Cultural Balear, s’inicià el Correllengua 2010 amb l’encesa de la Flama de la Llengua, que vol simbolitzar la vitalitat del català. Una torxa que, des del 17 d’abril al 8 de maig, passarà de mà en mà, de generació en generació i