marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

23 de març de 2010
0 comentaris

LA BONESA ENCÉN LES ALBES

Prevaricació, suborn, apropiació indeguda, malversació, falsedat documental, tràfic d’influències, blanqueig de capitals, delicte fiscal i electoral. Aquests són els nou càrrecs que s’imputen a Jaume Matas. N’hem de seguir presumint la innocència, com a bons defensor de l’estat de dret, però tan malament ho hauran fet els fiscals perquè cap d’aquests nou delictes es demostri?

Alguns es queixen del judici paral·lel que de tot plegat en fan els mitjans de comunicació, oblidant-se que les informacions que hi apareixen són les del sumari; ningú, fins ara, no s’ha inventat res, ans al contrari: tot apunta que l’esvoranc és profund, abissal; tant que no té fi, raó per la qual es tancarà en fals. I davant aital escàndol es té tot el dret del món a judicar l’estat de tant [presumpte] robatori; de tanta [inqüestionable] malvestat.

Fa mal, molt de mal veure que el meu país ha estat saquejat d’aquesta manera per un escamot de lladregots [tractar-los de pirates encara els dignificaria]. És insuportable la befa que uns i altres han fet de les nostres institucions, de la casa comuna del nostre poble.

Mai tant com ara no havíem estat tanta província. Fa un maler veure com se n’han rigut de tot i de tots. Encara cal presumir innocències –valga’m Déu quina correcció més estantissa!-, i per això mateix, però, i amb la mateixa fermesa s’ha d’emfasitzar i titular a primera plana i a una sola columna que no tothom va fot qui fot i que no tots els qui tenen lloc i plaça a les nostres institucions d’apoderament han ficat la mà a caixa i han vexat el nostre esperit de poble combatiu i alegre.

La destrossa que aquesta colla de malfactors –fills de la incúria i de la cobdícia il·limitada- ha infringit al país –aquest extraordinàriament puixant país fet d’illes-, a la responsabilitat col·lectiva, als valors de l’entesa, de la solidaritat i de la llibertat no serà reparada en dos dies. Han aconseguit que la malfiança, el recel extrem i les flitades de fem contaminin les urbs i les viles. Hores d’ara, ningú no posaria la mà al foc per ningú i això que la sensatesa –digau-li bonesa, que ens convé- encara aixeca albes. Fan tant de renou i aixequen tanta polseguera, aquestes feristeles pudentes en estampida, que no deixen gens d’aire als clams dels justs, que seguim sent aclaparadors per aclamació de la veritat. I per això -i  tanmateix- els coratjosos addictes a la claror de l’arxipèlag seguirem acarant els dies de les illes amb les mans netes, el cap calent i la veu trempada, disposats a conquerir crepuscles a cops de dignitat.

CARAMIDA BOJA
30.03.2011 | 12.30
L’HERETAT ARRABASSADA
21.12.2020 | 6.12
ESTRANY NOCTURN CRETÍ
23.11.2015 | 2.06

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.