Raquel González i Víctor Yern, de la Comissió de Festes de Santa Maria; i Neus Massanet, de l’Obra Cultural Balear de Formentera, ahir horabaixa explicaren a Can Alcover els treballs d’aquestes dues entitats que s’esforcen per mantenir ben untades les politges de la llengua i la cultura pròpies de la pitiüsa petita. La recuperació, en
La primera alba que veu lluir Mallorca cada dia és gabellina. No sé si, per això, el caràcter de Capdepera ha adquirit cap tret especial, però la seva inquietud en afers de dinamització cultural i lingüística sí que l’han fet ser el primer municipi illenc a tenir una revista digital. Fa quatre anys l’associació Cap
Segons els resultats de l’enquesta de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (Ibestat) sobre usos lingüístics a l’arxipèlag, del 2004 al 2011 es constata una davallada de prop de deu punts en les xifres del coneixement i ús del català. Poca broma. Les dades titulars indiquen que el 85% de la població balear entén el
Tota agressió als nostres drets com a catalanoparlants infringida a qualsevol indret del territori que abasta el català, és un afront a tota la catalanoparla. Per això, el greuge concret passa de tenir abast local per adquirir dimensió global. Cal tenir present aquest axioma a l’hora d’atendre com es mereix el cas següent. Sabut és
Calia aprofitar el darrer dia anticiclònic, segons les darreres previsions meteorològiques, i res millor que voltar pel centre de l’illa per admirar la força del camp, la subtilesa dels verds i la determinació dels ametllers que, vells i tot, floreixen puntualment. Passant per Cas Canar, Raimon arrancava la cançó “Barcelona`71” inclosa en el seu darrer
Els aixecaments populars contra les tiranies de Tunísia i Egipte farà que, previsiblement, les Illes Balears absorbeixen una bona part dels europeus que pensaven fer estada en aquests països nord-africans l’estiu vinent. En conseqüència, la temporada turística de l’arxipèlag pinta millor del que s’esperava abans d’aquests sismes ciutadans que reclamen justícia. Un adagi proclama que
En qüestió d’hores, per camins prou divergents i amb persones d’àmbits diversos i interessos diferents, entren a la rotllana de dues converses un bon grapat de veus apagades, d’expressions de persones referencials que desatenem irresponsablement amuntegant-les en les golfes de les andròmines, en els àlbums del passat més desdibuixat o boirós. I d’entre la munió
Des de fa uns anys, l’”Atiarfoc” clou les festes de sant Sebastià, el patró de Palma. Ahir, els dimonis i bèsties tornaren a prendre una part de la façana marítima ciutadana i l’ompliren de calabruixades d’espires i cortines de fum amb olor de pólvora. Des del col·legi Jaume I, a sa Faixina, partiren passeig Guillem
Dia 6 d’aquest mes, Victor Gayà publicava al diari “Última Hora” un article que titulava “Mallorca, m’agrada!”, sobre la campanya del mateix nom impulsada per l’Obra Cultural Balear. Després d’elogiar-ne l’activació (és un rearmament moral i una dosi d’autooestima que, en la línia del pensament contemporani, apel·la a la voluntat més que no a la
Ovidi Montllor recorda Teresa, la que, de marrecs, els donava lliçons d’anatomia. Costa de creure que el març que ve farà setze anys que el grandíssim Ovidi deixà de dir-les clares, totes i rotundes. I dia 28 d’aquest en farà devuit que també partí Josep M. Llompart, de qui repàs mentalment el seu camí florit.
Avui dissabte ha tingut lloc el reconeixement que l’Ajuntament de Palma ha tributat a Miquel Fullana en al Coll d’en Rabassa. Gaspar Valero i Pere Galiana han dirigit una visita guiada que ha menat els nombrosos assistents fins a línia de mar on se li ha dedicat un carrer. La iniciativa d’aquesta dedicació partí de
Rafel Ramis és un actor mallorquí forjat en el teatre vocacional dels anys setanta i vuitanta del segle passat. Part essencial del Teatre de Bunyola (1966–1997) -que marcà fites en l’escena illenca d’aquests anys- ha pres part en un centenar llarg de muntatges teatrals, el darrer dels quals, si no vaig errat, és un “Siau
A Can Alcover, anit, es recordà Lluís Companys, de qui el passat 15 d’octubre es compliren setanta anys del seu assassinat, i Emili Darder, que el 24 de febrer d’enguany se’n compliren setanta-tres, de la seva execució. Es revivia i s’honorava, així, l’obra i el llegat tant del president màrtir i com del batle de
Carlos Callón (http://www.carloscallon.com/), és el president de A Mesa pola Normalización Lingüística, la més gran entitat cultural de Galícia -que treballa en la promoció del gallec des de 1986- i el portaveu nacional de la plataforma unitària Queremos Galego. Dijous passat, en el cicle de l’Obra Cultural Balear “La recuperació i la protecció de llengües
El president del Partido Popular de les Illes Balears, José Ramón Bauzá (JRB), vol donar ales a la ignorància. Dia 8 de març deia a Pep Verger, periodista de dBalears, que “Jo assumesc que nosaltres aquí deim moix i no deim gat, què deim tassó i no got”. Set mesos després –dia per dia!- d’aquesta