marginàlies

Som molts els amics, coneguts i saludats que anam cloc/cop-pius per tot allò que s’esdevé a ca nostra. Trontollen governs i vergonyes públiques, i quan esperes alguna reflexió assenyada dels qui més han de dir i fer en aquest desgavell poc edificant, qui més qui menys en fuig per la tangent o se n’escapoleix ben grollerament, en molts casos. I t’adones novament que qualsevol excusa és bona per no avançar; que fer la viu-viu –pràctica política molt estesa- té més de retrocés que no de cuitar camí. Arriba a ser tan insuportable la perplexitat que molts rompen la baralla, ho engeguen tot a dida i se’n fan trons de na Bet i de sa mare. N’estan en el seu dret i raons no en falten. Tanmateix, però, caldria que els desafectes amb raó no oblidassin que aquest marasme és induït; que en política res no passa espontàniament, sinó que s’esdevé perquè es vol que així s’esdevingui.

I que d’aquesta mar alçurada a posta, se’n treuen molts rèdits. I que, de forma clara, allò que es pretén és desactivar, torpedinar o macular, en el més tou dels objectius, tot indici de sobiranisme. Allò que importa és aprofundir el bipolarisme polític. En fi, que anit, entre ensurt i decepció, llegia “Les veus estèrils”, l’obra poètica completa de Bartomeu Forteza, poeta, assagista i narrador mallorquí pertanyent a la segona generació de l’Escola Mallorquina. Una veu que, injustament, ha passat per malla i que ara, gràcies al Consell de Mallorca i a la seva néta  Ana Lahera Forteza recobra valor. La veritat és que em va fer bé, estar unes hores amb
Bartomeu Forteza, la seva vida i la seva obra. I encara vaig passar més gust enfilant la seva obra satírica en vers. Per poder ser mossegador, Bartomeu Forteza es feia dir “El sen Tòfol de sa Rota” i així signava al  setmanari “Sóller”. L’1 d’agost de 1916 aquest periòdic incloïa aquest epigrama del sen Tòfol:

Dues coses no entenc ni vull entendre:
-em deia un filisteu dels més humils-
la nacionalitat de Catalunya
i la telegrafia sense fils.

I vés per on, en haver-ho acabat de llegir, s’obriren clarianes en un cel tapat per la roinesa.