marginàlies

Fa uns dies, el senyor Simón Gornés, diputat menorquí del Partit Popular al Parlament de les Illes Balears, digué que “la llei de normalització lingüística [a les illes] havia fet més mal que bé”
(http://www.laveudemallorca.cat/?url=infoNoticia.php&id=622).

I, per si no n’hi hagués prou, afegí que el seu partit seguirà “denunciant el mal ús del català, les imposicions i la manca de sentit comú”. Dit en pla, el sr. Simón Gornés considera que els  catalanoparlants que exigim els nostres drets som irresponsables, intolerants i forassenyats. Justa la  fusta!

Si hom volta per qualsevol de les quatre illes s’adonarà que el castellà no se sent per enlloc; que no hi ha mitjans de comunicació escrits en llengua espanyola; que en els vint-i-escaig canals de la nova televisió tedetera el castellà a penes treu cap en tres o quatre canals; que en el dial radiofònic, per trobar una emissora en castellà, t’hi has d’esforçar i, al final, arriba amb totes les interferències del món; que per veure una pel·lícula en castellà has de fer rogatives i que en les prefectures de policia, els hospitals (públics i privats), els palaus de justícia i altres establiments d’atenció a la ciutadania, quan t’hi dirigeixes en castellà no t’entenen i t’informen que hauràs d’esperar que enviïn a demanar un traductor de suahili.

Respondre a aquesta mena de manipulacions i tergiversacions és pitjor que rentar el cap a un ase, perquè ja sabem que qui ho fa, perd el temps i el lleixiu, com adverteix la saviesa popular. No és bo de fer afrontar contaminacions d’aquesta naturalesa o pluges tan àcides com aquestes, però cal deixar dit d’alguna manera i on sigui que un diputat mai no pot fer apologia del cretinisme. I el que fa el sr. Simón Gornés és tractar els illencs d’idiotes.

L’alteració de la realitat és una pràctica habitual dels addictes a les dictadures, com també ho és l’esquizoidisme polític. És, aquesta, la corrupció més nefanda perquè basa la seva pràctica en la decapitació de la raó i de la ciència. Negar la secundarització –o minorització- del català en tot el seu territori lingüístic, és voler negar la realitat. De la mateixa manera que es tergiversa la veritat quan s’associa la radicalitat als qui defensen drets a bastament proclamats.

Qui nega drets, practica l’apartheid. I queda clar que  el sr. Gornés exigeix restringir els drets lingüístics dels catalanoparlants. I no li tremola la veu. I, menys encara, li cau la cara de vergonya i no per dir allò que  pensa, sinó per negar la realitat que patim.