marginàlies

Neva abundosament i una bona embosta de flocs haurien de refrescar la cara d’aquells  que veuen l’illa com una joguina en mans del sol; com dos pams d’arena aombrats per un cocoter de fruits abundosos. Els nostres placers no contenen palletes d’or però n’hi ha que els destrueixen just per fer-se notar. I en haver saquejat, enderrocat i destruït per aixecar lletjors i escopinades, dicten plans i manen als que haurien de fer-ho per decisió de tots. Encara que l’humilien pirates vernacles i la vexin bucaners de mala estofa, el Carib és gairebé als antípodes d’aquest patit verger voltat de mar i de piranyes.  Ai, avui no som escoltador! Vinc d’un somni estormeiant: he somniat que moria i la mort me menava a una esfera de color blanc intensa, espès, i plena de veus que em concerneixen i estim; i olors que retinc perquè m’apaivaguen. Però en aquesta esfera de boira només hi era jo sense poder intervenir en cap de les converses animoses, ni olorar més enllà del record. De l’angúnia que em produïa no poder entrar en aquell món agombolador de converses i olors, moria per segon cop. Però aquesta segona mort ningú no m’ha menat enlloc. Estant a punt de resoldre aquest estat de plena ingravidesa, m’he despert gens sobresaltat, per això, però de tot d’una no he pogut discernir si despertava del segon o del primer somni. Per tant, tot i que nevi i faci fred de valent, no cal que vagi més enllà d’aquest estupor que encara no ha tocat fons.