marginàlies

El senet és una planta lleguminosa del gènere Cassia, principalment la Cassia obovata, de tronc tortuós, fulles compostes de cinc a set parells de fulloles, llegum membranós tot inflat i amb crestes; és amargant i té aplicacions medicinals com a purgant i aperitiva.

La sal de Madrid -o sal anglesa, o de Figuera- és un sulfat magnèsic que s’empra com a purgant. Significatiu que es digui, precisament, de Madrid i tingui els efectes que té.

El ricí és un gènere de plantes, principalment l’espècie Ricinus communis, de les llavors de la qual s’extreu un oli que mesclat amb oli d’oliva, fa l’oli de ricí que s’usa molt com a purgant.

Aquests tres laxants, juntament amb altres, romanen a la memòria de tots perquè els feixistes que es revoltaren el 1936 obligaven a prendre’n en dosis gairebé letals a totes aquelles persones que no es mostraven eufòriques amb el seu cop sanguinari. No cal explicar per què elegiren aquestes preses abusives i els agradava tant fer-ne beure.

Els he recordat davant la imatge dels feixistes que ocupen escons al Consell de Mallorca mostrant cartells que exigeixen la derogació de la Llei de Memòria Democràtica. Recordant, també, el que digué el conseller electe feixista David Gil de Paz, que el cop d’estat de 1936 ha estat la darrera croada d’alliberament. Tenint present, de la mateixa manera, l’actitud laxa -laxant?- del president de la institució, Llorenç Sebastià Galmés Verger, que s’ha limitat a dir que no comparteix el que ha dit un dels que permeten que ocupi la posició de privilegi que ocupa i que amb aquesta actitud displicent omple de vergonya.

Si no els treim de les institucions que no respecten ni volen, beurem oli. O s’ho pensen…