La pols africana avui no ens ha permès fruir dels colors que encara juguen amb les darreries de la calor ni d’alenar a plaer. Els maldecaposos han tingut un dia pesat tirant a oiós i el cel s’ha hagut d’exiliar. Patint la bromosa atmosfera he parat a una altra pols que, sense ser africana, també
Avui fa tres anys que tenim la llibertat d’expressió i ideològica empresonada. Per això, no podem afirmar a raó plena que, en aquest Estat que ens fa més mal que bé, som lliures de pensar i dir el que consideram, ni desitjar volar i voler a lloure. Avui fa tres anys que Jordi Cuixart i
Els principatins no tenen rei, bé que ho manifesten aquells que més ho senten. “Joan Carles primer i Felip l’últim”, diu la pancarta d’”Òmnium” que ha penjat davant de l’estació de França, on “l’últim” lliurava no sé què a no sé qui; cosa relacionada amb l’economia i de quan aquesta s’enfronta a la ciutadania per
Dia 2 d’octubre de 1869, fa, per tant, cent cinquanta-un anys, naixia a Porbandar, a l’Índia, Mohandas Karamchand Gandhi . Aprofitant aquesta avinentesa, l’Assemblea General de l’ONU, el 15 de juny de l’any 2077, decidí que dia 2 d’octubre fos el «Dia Internacional de la no-violència». Com indica l’ONU, «el principi de la no-violència -també
El Primer d’Octubre només té tres anys. O ja els té, que el temps no va de verbes i ignora el criteri. Els primers d’octubre d’abans del 2017 eren dies sense tremp ni petja; dies incrèduls, de passa tu i plens de llobades, sense ventre ni moca. La força de la gent, la seva decisió
Temps tardoral encara que l’autumne -mot a recuperar- tengui només quatre dies. N’hi ha que consideren que és en aquesta estació que les illes nostres presenten l’aspecte que més les enalteix. També ho crec i no sols per trencar el dualisme entre estiuencs i hivernencs: la incertesa meteorològica encalma les pensades i permet fer-te endins
Una bubota, com bé informa el Diccionari Català-Valencià-Balear, és un ninot, o figura vestida imitant un home, que posen dreta o penjada per fer por als animals o a les persones. També pot ser un fantasma, figura molt tapada que s’apareix per fer por; o una persona de mal aspecte. Finalment, pot ser un núvol
Macarena Olona Choclán és una advocada de l’estat des del 2009 que va néixer a Alacant el 1979; té, per tant, quaranta-un anys. Exercí durant un temps al País Basc on es destacà per denunciar els ajuntaments que no penjaven la bandera de l’estat i per perseguir el progrés del basc. En les eleccions del
Avui fa noranta-sis anys que, a Burjassot, naixia Vicent Andrés Estellés, un dels més grans poetes que ha tingut mai la llengua catalana. De tota la seva obra publicada, en un dia com avui, jo en destacaria «Poemes preliminars» que l’any 1983 es va publicar a Manacor a la col·lecció “Tià de Sa Real”, editada
A Bunyola, la meva vila, en el seu cementeri, avui han començat les obres per mirar de trobar les restes de 15 persones que varen ser assassinades pels feixistes i abandonades a les voreres d’alguns camins i carreteres del terme. Segons indica l’historiador Xavier Margais, els cadàvers d’aquestes persones foren enterrats al cementeri bunyolí entre
La presidenta Armengol informà dies passats al rei Felip VI que l’arxipèlag és la regió del seu regne que pitjor passarà aquesta crisi sociosanitària i econòmica -que serà llarga i mala de passar-, raó per la qual necessita la solidaritat de les altres regions. Ho va fer en el decurs del «despatx» que el monarca
Marivent, la Sarsuela, l’emèrit que volta pel món sense rumb – ens volen fer creure-… Una doblerada insultant sense límits i massa palaus per a una sola família que pagam a preu de sang els i les eres, els ertos i les ertes, els autònoms (i les autònomes?), els sense feina i els sense res.
El rei emèrit d’Espanya sense cap mèrit i en fuga o fugat ves a saber a quina república bananera –en consonància amb el seu regnat franquista- no vol que els seus súbdits coneguin les suposades malifetes de tot color i en molts d’àmbits que ha comès. Tanmateix, sortint per cames amb l’ajut inestimable del Govern
Ben cert que no hi ha temps que no torni: en aquesta era pandèmica es refunden els llatzerets -obviant-ne el nom, naturalment- i les quarantenes s’han fet lloc, altre cop, en una quotidianitat d’illa que comença a tenir molt poc de normal, car tots ballam com a bojos al so de la massa turística que
La gent mallorquina d’Inca està de festa, avui. Festa pandèmica, enguany, que no arribarà a ser sarau, desgraciadament, per honorar sant No i sant Ne, com els deien un temps a sants Abdó i Senén. Segons la tradició eren de Frígia, antiga regió occidental de l’Àsia Menor colonitzades pels grecs, però es dubta de la