La presidenta de les Illes Balears i Pitiüses, Marga[lida] Prohens Rigo, passats els cent primers dies en el càrrec –en aquest temps, diuen els que hi entenen, es pot veure quina línia seguirà un govern- està tota cofoia perquè han fet el que anunciaren que farien just entrar al Consolat de Mar. I, la veritat,
Margalida Solivellas ha estat durant 36 anys la corresponsal o delegada de TV3 a les Illes Balears, un temps prou extens per conèixer bé els fils i les cadenes que es mouen o esclavitzen a l’arxipèlag malauradament convertit en la terra promesa dels especuladors de més alçada, els saquejadors amb potencial econòmic estratosfèric i els
Ahir va fer deu anys de la mobilització més gran que s’ha fet mai a l’arxipèlag i en la que hi participaren les quatre illes: la manifestació del 100.000 o de la “marea verda”, pel color de les samarretes que cridaven per una educació pública de qualitat i en català. Una presa abassegadora dels carrers
He tingut l’honor de llegir abans que entràs als obradors d’impressió una obra extraordinària de Víctor Gayà, la novel·la “Cabres”, que presentarem el proper dia 28 d’aquest més a la Llibreria Drac Màgic, de Palma. El protagonista, un professor d’institut que es disposa a escriure l’obra que l’ha de sobreviure, en un determinat moment, lamenta
El plenari d’avui del Consell de Mallorca ha aprovat una moció presentada pel partit feixista, i que ha trobat el suport necessari en el Partit Popular, en la que s’aprova l’eliminació del domini .cat de la institució. A l’Ajuntament de Palma es va presentar una moció semblant fa unes setmanes amb els mateixos protagonistes i
Ha costat 48 anys –els que fa que morí enllitat el dictador sanguinari- que el basc, el català i el gallec es puguin sentir en el Congreso de los Diputados de l’Estat espanyol. Alhora, el Gobierno ja ha sol·licitat que aquestes tres llengües siguin cooficials a la Unió Europea. La Transició cap a una estafa
Els moixos i les moixes encara es barallen, els prop de deu mil anys de domesticació i l’atenció permanent que reben molts de moixos de carrer, no els ha eradicat del tot la ferocitat felina. I, de vegades, les baralles per defensar el seu territori no són de mel i sucre: s’hi juguen els ulls
De bona criança és escometre qui et topis pel carrer amb la salutació pròpia d’aquesta terra; i encara més valorar-la, preservar-la i amorosir-la com et preserves, t’amoroseixes i et valores a tu mateix. De bona educació és voler que qui sigui i on sigui de la catalanoparla aculli la nostra manera d’expressar-nos i plantar cara
L’Ajuntament de Palma –ultra en molts aspectes i ombres- ha decidit imposar el castellà als Premis Ciutat de Palma. El seu tinent d’alcalde de Cultura, Javier Bonet, diu que els membres governants del consistori –dirigit a l’ombra per l’ombra plus ultra- se senten “especialment orgullosos d’obrir aquests dos guardons literaris en les dues llengües cooficials
A Borriana, Plana Baixa del País Valencià, governat pel Partit Popular i pel partit de la veu en llatí, han decidit que els usuaris de la biblioteca pública d’aquesta vila no puguin accedir a les revistes Cavall Fort, Enderrock, El Temps, Camacuc i Llengua Nacional, totes elles en català i amb una trajectòria exemplar cadascuna
No vaig veure –ni amb el nas tapat- el debat televisiu entre Pedro Sánchez Pérez-Castejón i Alberto Núñez Feijóo. No m’agraden els espectacles que es munten amb els polítics –sobretot els que es fan a les places de toros- amb el pretext de parlar de política. Per això no en mir –ni amb el nas
Stefan Zweig, enorme pensador, escriptor i humanista, considerava que “tota la vida ha estat la violència qui ha combatut la intel·ligència”. Si encara fos aquí, ben segur que ho confirmaria amb més vehemència. M’hi ha fet pensar, en la sentència, l’allau pertorbadora del negacionisme lligat a tota mena d’evidències que posen la humanitat en destret:
Avui fa 8 anys, dia per dia, que es va derogar la Llei de Símbols de les Illes Balears, imposada pel Partit Popular el 23 de desembre de 2013, i confirmada, la derogació, el 6 d’octubre de 2015. Aquesta Llei joseramonbauzanenca instaurava el control previ per poder utilitzar o col·locar qualsevol símbol –se sobreentenien els
Els somriures que tiraven a rialla dels polítics que signaven o donaven a conèixer que no sols es feien trons de la llengua pròpia d’aquestes Illes, que no és altra que la catalana, sinó que decretarien amb mà de ferro –els entusiasma la bravura- en contra seva i dels drets inherents dels catalanoparlants, evidencien, al
Dia 15 de maig de 2008 -ja fa quinze anys!- es va obrir Can Alcover, l’espai de cultura i la seu institucional de l’Obra Cultural Balear, i vaig tenir l’honor de ser, aleshores, el president de l’entitat. D’aleshores ençà s’ha convertit en un centre difusor tant de cultura com d’activisme de primeríssim ordre tant de