marginàlies

Havent travessat un carrer de Ciutat, avui dematí sortint de cal barber, un senyor que no coneixia –m’hauria d’atrevir, un dia, a comptar les persones que topam i que no havíem vist mai- amablement i delicada em posa una mà al braç perquè l’atengui i em diu amb un somriure molt confiat: “Tanmateix no ho aconseguiran”.

No ha importat que em digués res més; tot d’una he sabut que es referia a la colla de capsigranys que manen, comanden i dicten, i que volen retornar el nostre català illenc a la intimitat de n’Aznar, que deia que el parlava, el molt brètol https://www.youtube.com/watch?v=5m95BZOKDPs i que, per demostrar-ho, ofengué Pere Gimferrer recitant dos versos del seu poema “Exili”: “I ni tan sols de signes vivim: del so del signes, / no la vida del mot, sinó la pell del so”. https://www.youtube.com/watch?v=JSeXYZ9Th0s

És clar, que no ho aconseguiran, ens hem dit; que encara tenim la força entera, per molt que sembli que callam i acceptam, una pràctica que no ens és gens desconeguda.

I ara que ja sabem que volen intervenir a l’escola per segregar, per afeblir encara més la nostra llengua, per ventura sí que seria el moment d’una mobilització, de trobar-nos tots els que no volem cap passa enrere en la promoció de la llengua catalana i fer arribar el clam mancomunat al Consolat de Mar. Ara que ells, els que ens volen desposseir dels nostres drets lingüístics, han començat de veres a aplicar l’apartheid lingüístic, potser convindria  prendre el carrer. Jo m’hi apunt