marginàlies

El DIEC2, el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, admet el mot “fatxada”, que remet a “façana”, això és, la cara visible des de l’exterior dels murs verticals que clouen un edifici o una construcció, o bé la cara exterior d’un edifici on hi ha la porta principal. Igualment admet “fatxa”, que, a més de ser l’aspecte exterior d’una persona, és la veu popular de “feixista”.

Les paraules, afortunadament, són juganeres de mena i comporten tota casta d’entreteniments. Així, el Parlament de les Illes Balears, entre d’altres corts de la resta de l’Estat, té dues fatxades: la seva cara exterior que dona al carrer del Conqueridor i la fatxada que s’hi concentra a dins, que no és ni marginal ni silent, sinó que dirigeix l’acció de govern de la presidenta Prohens -i bé que ho manifesta veu en crit, gairebé- sobretot els atacs incontinents al català, que és la llengua pròpia de l’arxipèlag.

I sobre això, està prou bé, dirigint-nos a la fatxada interna del Parlament illenc, que facem córrer la imatge que presideix aquesta nota amb el lema “No toqueu l’escola en català”, però deixant ben clar, a més, que tampoc no volem que toquin el català a l’escola, i, aquesta vegada, no és cap joc de paraules. De fet, el lema podria ser molt més clar i definitiu: “No toqueu el català”.