marginàlies

Venguérem les cases per anar de lloguer i ara no tenim doblers per pagar-lo. Aquesta podria ser una de les lliçons que podríem extreure de la nostra actual condició d’illencs en descomposició.

La crisi habitacional que patim a les illes Balears i Pitiüses, a més de ser extrema -i precisament per això- avergonyeix la nostra precària condició humana. És el mercat, estúpid!, ens venen a dir els del poder, els poderosos massificadors que reparteixen culpes i no guanys; que és un mal cercat, en definitiva, i que ara pagam les conseqüències de la nostra descurança en mantenir l’heretat i plegar-nos sense resistència, mirant i callant, als encants i als miratges del diner que costa poc i ho embruteix tot.

I tanmateix, no fer res per facilitar un sostre digne i d’acord amb les possibilitats econòmiques de qualsevol persona és un atemptat contra la seva dignitat humana. Que aquest greuge importi poc, o gens, als ocupants dels posts de comandament d’aquí, d’allà i d’allà deçà, no lleva que aquesta negligència seva no sigui delictiva.