marginàlies

Avui se celebra el Dia Mundial de la Infància i amb aquest pretext, des de fa 12 anys, la UNICEF Comitè de Balears juntament amb l’Oficina Balear de la Infància i l’Adolescència (OBIA) organitzen el Parlament Infantil: els infants i adolescents ocupen els llocs dels diputats i debaten els problemes que més els acuiten i preocupen.

Com totes les iniciatives benintencionades, segurament té efectes positius en els infants. Parlar de diàleg i de dialogar; de posar en comú propostes, de debatre-les i de sotmetre-les a votació perquè es duguin a terme amb el suport de la majoria parlamentària, és una proposta cal posar-la en valor i no sols un pic a l’any.

De tota manera, per ventura també seria alliçonador dir-los als infants -no amagar-los-ho- que el Parlament (el propi i els altres) no sempre és el temple del diàleg, de l’entesa i de l’educació. De fet, només ho és excepcionalment. Abans de convertir-se en diputats per un dia, els infants haurien d’assistir a qualsevol de les sessions “de veres” per saber què no té lloc a la sala de representació de la ciutadania; què no hi cap i què s’ha d’eradicar.

I també els haurien de parlar dels partits polítics, sobretot, que al cap i a la fi són els que componen aquestes àgores. I d’aquests, dels que no accepten la discrepància, que de l’agressivitat permanent tenen bo de fer passar a la violència i a l’atiament de l’odi.

I, sobretot, justament avui, als infants els haurien de dir que fa 48 anys que morí Franco, un dictador sanguinari que declarà una guerra contra els governants elegits democràticament; que mai no va dialogar, evidentment, i que del terror en va fer la seva pràctica política.