marginàlies

Laura Santos Fernández és psicòloga, opositora a Guàrdia Civil i àrbitra de futbol; l’ordre no importa. Dissabte passat arbitrava el partit d’alevins entre la Unió Esportiva Petra i el Club Cardassar. En un moment determinat del partit, va amonestar l’entrenador del primer equip, Miquel Santandreu, per protestar una decisió seva. L’entrenador protestà en català i la senyora Laura Santos li indicà de mala manera, segons ell, que li parlàs en castellà, a la qual cosa no accedí indicant-li que no n’estava obligat. En el descans, seguiren les protestes i l’entrenador va rebre la targeta vermella per “desobedecer órdenes mías”. I fa constar a l’acta: “En el descanso, el entrenador titular… tras percibir mi comunicación en castellano y ser amonestado por dirigirse a mí con tales palabras: ‘esto es de vergüenza’, pasa a dirigirse a mí en catalán. Al rogarle que se dirija a mí en castellano, perpetua su dialecto, llegando a comprender ciertas faltas de respeto, sin conseguir que cese, decido expulsarlo”.

Doncs perpetuarem el dialecte, senyora Santos…

És una discriminació lingüística de manual que, com sol ser habitual, l’acompanya la mala educació i la prepotència; i l’abús de poder, és clar.  Si es giren els papers i és l’àrbitra qui prega a l’entrenador que li parli en català i l’entrenador perpetuàs el seu dialecte castellà,  a l’àrbitra li plourien demandes i la primera seria la del Govern Prohens que, per cert, no n’ha dit res, d’aquest acte catalanofòbic.

Com ha fet la Unió Esportiva Petra, l’Obra Cultural Balear, altres entitats i moltíssims particulars, tot el suport i més a Miquel Santandreu. I gràcies per denunciar aquest tropell als seus drets lingüístics, que també són els nostres.

I què n’han dit els estaments que poden esmenar l’errada? La Federació de Futbol de les Illes Balears s’ha limitat a no dir res, és a dir, que en els camps de futbol ha d’aplicar-se sempre el sentit comú del respecte lingüístic. Cap suport explícit al català com a llengua pròpia de l’arxipèlag que, per això, hauria de ser la llengua d’aquesta Federació. I cap suport a l’entrenador, evidentment, la qual cosa demostra que accepten de tot grat la discriminació.

I el Comitè d’Àrbitres de Futbol de les Illes Balears, el veritable responsable de tot, segons el seu president, Bartomeu Riera Morro, “no contemplen cap mesura disciplinària ni d’actuació, ja que entenem que va aplicar el reglament i va prendre aquesta decisió per motius esportius». És a dir, es va penalitzar parlar en català perquè ho contempla el reglament; i és motiu esportiu combatre’l. És bo sabreu.

Insistesc, no n’ha de dir res, la presidenta Prohens, de tot plegat? No ho esper, clar.