marginàlies

El meu preceptor major avui fa deu anys i no pensa entrar en discussió sobre si el temps que acumula és molt o poc; si passa mansuet o atropellat. A això ho deixa al criteri no sempre ben armat dels que voldrien que el temps també tingués cos i esperit, i veiés, en ells, els estralls i el desconcert que provoca.

Sembla que em digui això amb la seva mirada blava i la seva parla granada que tostemps emmela i desafeixuga.

És un robador de cors des que aixecà per primera vegada el puny just acabat de néixer i tota la seva impulsivitat -a voltes temerària i tumultuosa- que imprimeix a tot el que pensa i executa es torna afectuositat i respecte extrems quan t’abraça i et diu que t’estima.

Fa deu anys, avui, el meu preceptor major però per pura convenció: la saviesa, la creativitat i la sensibilitat que tresora depassa la temporalitat que a tots ens encadena.