marginàlies

Diu el meu preceptor menor, a seixanta-tres dies de fer sis anys, que quan juga a futbol i córrer cap a la porteria per enfrontar-se al porter, dins els seus ulls hi apareixen unes fletxes vermelles que li indiquen cap on ha de xutar per marcar el gol. És així que pràcticament mai no falla; quan ho fa és perquè s’ha topat amb un porter que també veu fletxes dins els ulls que li indiquen per on xutarà ell. Qui pogués tenir aquest do per no errar cap camí ni cap consell!

També sosté amb al seva mirada que no coneix el dubte ni la impostura que, quan vol, pot veure el món cap baix cul alt, com si els peus li nasquessin de la closca  i els braços i les mans fossin dues ales que li permeten no tocar en terra. Així, diu, pot veure el cel, que tant li agrada, i les galàxies, i els estels, i els planetes, sense necessitat d’haver de tirar el cap enrere i cansar-se’n. Qui pogués tenir la seva iniciativa creativa!