marginàlies

El CEIP Migjorn, de Cas Concos, ha celebrat avui el Concert de Nadales en el que hi han participat tots els seus escolars. Nou nadales de tots els colors perquè tota la comunitat educativa s’hi sentís reflectida. Com han cantat el alumnes de tercer de primària: “Alguns celebrem Nadal / els jueus fan l’Hanukkà / els musulmans el Ramadà / la qüestió és festejar”.

Al cap i a la fi, atenent totes les raons a favor i no tant d’aquesta mena de celebracions en els centres on hi conviuen infants de distintes cultures i religions, com també deia una altra de les nadales, “Quina sort que tinc / perquè si tu no hi fossis / en el meu món hi hauria un buit”.

I en veure l’alegria desfermada i les ganes de gresca sana dels menuts cantant a la seva manera, la que més naturalment entra en qui escolta, no he pogut evitar la imatge de les criatures que, ara mateix, a Ucraïna, a Gaza i a tantes altres zones en conflicte pateixen i moren de la manera més cruel que hom pugui imaginar-se. I, en conseqüència, t’atrapa la més malparida de les impotències, la ràbia més improductiva que et deixa estacat en el desconsol. I et dius que qui provoca aquestes sagnies innocents no pot pertànyer de cap manera a l’espècie humana; i que si som incapaços, entre tots, de fer-los posar el mac en terra, de jutjar-los com a genocides, vol dir que tampoc no anam gens sobrats d’humanitat.

No valoram prou la sort de poder cantar, de poder obrir Nadal a tothom, de poder fruir la pau, per malendreçada que vagi. Per molt naïf i bonista que soni o sigui, és així. Es pot dir d’una altra manera: el benestar, en tots els aspectes, que gaudim, en bona part o totalment, és a costa del patiment i les mancances d’altres éssers humans sotmesos a tota mena d’abusos.

Efectivament, “Quina sort tenim d’estar / cantant tots junts aquest matí. / Quina sort que tinc de tenir / algú al meu costat que em fa feliç”.