marginàlies

Una bona soca amb quatre branques gens fràgils i germinades, curullada per un verd generós que tant potser vegetal com d’encarnadura humana que batega sota un cel molt més que protector i afermada sobre la terra enverdida i entapissada de flors.

Així veu la vida el meu preceptor menor i no ha dubtat gens a representar-la d’aquesta manera. I per acabar-ho de fer com cal, al revers del full ha firmat el dibuix (el seu nom amb la inicial del seu primer llinatge sense espai) i l’ha datat.

Me l’ha regalat perquè el guardi amb tots el dibuixos que m’han fet tant ell com el seu germà i perquè sap que m’entretindré el temps que calgui per descobrir-hi allò que hi ha amagat; perquè em deixi prendre pels espais lliures de traços, on s’hi amaguen els camins que cal prendre per sortir de l’ensopiment o l’ànsia.