marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

9 de maig de 2023
0 comentaris

EL RETORN DEL CARRO

Els 30 graus de primers de maig, al tombant del migdia, encara fan més feixuga la costa empinada que el deixa a ca seva. Just emprendre-la, sent una opressió lleu a l’indret del cor que, tanmateix, ni li fa trencar el ritme de la caminada ni el fa retre. La coneix bé, aquesta mena d’estrebada cardíaca, ja fa anys que va amb ell i que compareix de sobte, sense que res aparentment la provoqui ni esdevingui signe de res, venturós o desgraciat. Sobre ella en fa broma amb els amics dient que ja li agradaria que fos la conseqüència d’un amor en fuga o d’un encontre amorós espatarrant.

I tan aviat compareix com cessa sense deixar seqüeles. Tampoc no la considera cap advertència precisa, en tot cas un toc d’atenció genèric del seu cos per dir-li que encara hi és i que mereix més afecte; una reacció a quelcom imprecís passat o futur.

Sent el so inconfusible d’un compressor i cerca d’on ve; és un reclam massa llaminer, es diu múrriament, per no voler saber qui fa obra i la seva magnitud en aquest temps de carestia i saturació de cobdícia i mala llet. I en veure el jove amb tots els requisits de seguretat que enderroca el pis on s’està desafiant l’equilibri, no deixa de plànyer la facilitat amb què canviam els espais i els panorames que no fa tant contenien la quotidianitat i la domesticació de persones que ja han complert el cicle vital i ni l’oblit es fa càrrec de la seva memòria. Tots acabarem igual, es torna a dir, mirant la buguenvíl·lea que creix tossudament per molt que cada any, de l’excecallada,  la deixin gairebé al llindar de la mort.

A dues passes de ca seva torna a sentir una nova estrebada cardíaca i aquest pic sí que s’espanta perquè fins ara no n’havia tingudes dues de consecutives i el mal, lluny de desaparèixer, acreix. Enmig del desconcert pensa que avui és sant Elies, el sant del seu millor amic, de la seva ànima bessona, que no estarà molt a arribar per anar a sopar i celebrar-ho. És en caure a plom enmig de la clastra, amb la galta dreta tocant el terra, que li sembla veure davant ell un mena de carro de foc…


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.