marginàlies

No s’esperava trobar el llibre de poemes del seu antic amic quan ha entrat a la llibreria i ha hagut de demanar a la llibretera el que cercava, una novetat que no ha vist al mostrador. Fa anys que amb l’autor del poemari que mira amb enveja renyiren per una estupidesa en el decurs d’una nit d’excessos orals i alcohòlics, i d’aleshores ençà no s’han tornat a dir res per orgull i rancúnia.

Vol llegir els poemes de seguida empès per un impuls que feia temps que no sentia -i sospitant que s’hi trobaria reflectit- i s’asseu a la darrera taula buida de la tarrassa del bar veí de la llibreria. Demana una cervesa i en fer-hi el primer glop contempla decebut la portada del poemari, que considera impròpia d’una col·lecció de poesia de prestigi i absolutament contrària al gust de l’autor, molt exigent en l’edició dels seus llibres, almenys en el temps que es relacionaren.

En haver acabat de llegir el poema que fa de pòrtic al conjunt i que, certament, ha considerat bo, mira al seu voltant i sent totes les veus que l’envolten, que no en fan cap d’adreta, però que deixen ben palès que, en aquesta hora del vermut, no van de versos. Tampoc no hi va qui dóna de mamar a una criatura novíssima al bell mig de la plaça com si fes part de l’escenificació d’una campanya per fomentar l’alletament matern, ni el cambrer que l’ha servit, amb seriosos problemes idiomàtics.

I si va a dir ver tampoc no hi va ell, de versos, en el migdia d’un dissabte primaveral que desafia els al·lèrgics, i més en llegir el darrer vers del segon poema que va ser l’origen de la discussió que acabà amb una relació fecunda de més de vint anys. Ell volia començar la novel·la del seu autor més estimat i no sentir collonades com que si el plaer fos manament ningú no pecaria.