marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

14 d'agost de 2023
0 comentaris

L’ESMOLADA

Encara era grenyal quan son pare li mostrà com  s’esmolaven els ganivets i consentí que ho provàs: son pare li agafà sa mà dreta i molt lentament i amb més esment va fer passar el ganivet amunt i avall de la pedra esmoladora. Quedà fascinat per aquell frec que no l’esmussava gens i els resultats extraordinaris.

En recordar aquest episodi frisà d’anar a una ferreteria i comprar un ganivet artesanal, res d’acer inoxidable, i una pedra esmoladora. Estant per estrenar, el ganivet no necessitava cap esmolada, però havia de reviure l’escena i amb el mateix esment i la mateixa lentitud esmolà l’estri.

En considerar que n’hi havia prou, d’esmolar, havia d’estrenar-lo i prengué el formatge maonès curat de banc de proves. Amb l’emoció, no reparà gaire on posava els dits i deixà el polze de la mà esquerra d’avantguarda, cara a cara amb la fulla afamegada. No esperava que tallàs tant, el ganivet nou i esmolat, i en el tall hi imprimí la força acostumada amb els ganivets d’acer inoxidable de tall rebec. El ganivet nou, però, avançà ben deslliurat i amb força notable, tanta que després del formatge també tallà el palpís del dit polze.

Un tall net i profund del que estava segur que n’havia sentit el so de la carn en obrir-se. En brollar la sang no s’espantà gens, ans al contrari, s’extasiava en veure com  a sobre del tall profund s’hi formava la bola que impulsava la sang. Aixecà el braç per veure com els distints reguerols rojos li omplien la mà i li davallaven pel braç. No feia res per estroncar el doll de sang: preferia veure com es vessava, com dibuixava camins tortuosos que prenien l’aixella, s’enredaven amb els pèls i aconseguien trobar el camp del costellam per assenyalar el camí del maluc i d’aquí la pista de la cama esquerra.

I en veure que la sang ja era a tocar del peu, abocà el tall del dit, que ja no rajava amb tanta potència, al palmell de la mà dreta perquè la sang seguís marcant senderols impossibles a la part dreta del seu cos. Se sentia exultant, pres per una emoció incontenible. Seguia amb un interès inaudit els reguerols de la sang i en el seu recorregut hi veia tot d’escenes que l’encalmaven, que li feien el mateix efecte que un sedant poderós.

Va ser en posar-se el dit del tall a la boca per tastar la sang, que se sentí les cames de goma.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.