Cal reconèixer-ho: a España de tant en tant en tenen alguna de bona. Ho dic pensant en aquella sàvia dita que pregona que “es de bien nacidos ser agradecidos”. Precisament aquesta frase –de la qual ara mateix no sé trobar l’equivalent en català– va ser el primer que em va venir al cap el diumenge passat
El qui em segueixen per les xarxes socials o per aquest Bloc ja saben que fa mooolt temps que vaig dient que España ho tindrà molt negre el dia que marxarem. Per això, precisament, perquè en són molt conscients, vaig repetir quasi “ad nauseam” que, senzillament, ESTAN CAGATS. Ho vaig dir en aquest apunt de
A través d’un bon amic que, a sobre, és seguidor d’aquestes Totxanes m’ha arribat un article d’un personatge anònim que en el món de les xarxes és conegut amb el mot “Modernet de Merda”. L’article que m’ha enviat l’amic –i que tot seguit us reprodueixo– m’ha cridat l’atenció pel títol i confesso que des del
Crec que dec ser un dels pocs ciutadans que no han llegit la carta que l’expresident espanyol Felipe González adreçava el diumenge passat a tots els catalans des de les pàgines del diari El País. No la vaig llegir per diverses raons. La primera, perquè ja fa bastants anys que no poso els meus ulls –ni
¿Què més us he de dir que no ho hagi expressat ja en el títol de l’apunt? Llegiu l’article perquè em sembla que una vegada més Empar Moliner explica amb molta senzillesa i claredat el que molta gent pensem. L’enllaç directe al diari és aquest però, per si de cas, us reprodueixo el text íntegre aquí
La columna del diumenge passat a la pàgina 2 d’El Punt Avui signada per Miquel Berga em va semblar que aplegava un seguit de reflexions summament encertades sobre com es desenvolupa el cerimonial de comiat de les persones difuntes en els tanatoris i instal·lacions similars de casa nostra. L’article el podeu enllaçar aquí però per si la
Sóc dels molts que opinen que la columna que publica Empar Moliner a la darrera pàgina del diari Ara de dimarts a dissabte és de lectura obligatòria. I ben sovint, més: de retall, arxiu i relectura posterior. Moliner té la virtut de dir coses clares i directes. Coses que se li entenen a la primera
Els historiadors coincideixen a afirmar que una de les principals raons de la derrota a la Guerra Civil va ser la divisió que hi havia dintre del conglomerat de forces polítiques que feien costat a la República entre els que proclamaven que primer calia fer la revolució i després guanyar la guerra i els que
El divendres passat el diari Ara publicava un parell d’articles sobre el triomf a les eleccions municipals de la ciutat de Barcelona de la senyora Ada Colau i la coalició Barcelona en Comú que ella encapçalava. Són dos articles –l’un de l’enginyer i escriptor Xavier Roig , l’altre de l’escriptora Empar Moliner— que em semblen summament
Ja he dit en diverses ocasions que m’interessen força els articles que al diari Ara de cada divendres publica Xavier Roig, enginyer de formació i home amb llarga experiència en feines d’alta direcció en empreses multinacionals. Coincideixo molt sovint amb els seus arguments carregats de sentit comú i força allunyats del que solem trobar en
A la secció “El lector opina” del diari El Punt Avui d’avui trobareu una carta de la senyora Rosamaria Cendrós que parla de tot el merder que a España estan muntant al voltant de la xiulada a l’himne i al Borbó que els aficionats catalans i bascos faran en els prolegomens de la final de
El 17 d’abril de 1983, just l’endemà del dia que el músic Frederic Mompou complia 90 anys l’escriptor Joan Rendé, camuflat sota el pseudònim “Doctor Scòpius”, publicava en el diari Avui una “Nota d’urbanitat” –aquest era el nom genèric de la seva secció– que em va emocionar. L’article es titulava “Concert de campanes per a Mompou”
Per si algú encara té dubtes -vaja, que és dels que “no ho veuen clar”– sobre el fet que l’escriptor Albert Sánchez Piñol és un dels valors clau que el país té a l’hora de bastir arguments per fotre el camp com més aviat millor d’España reprodueixo l’article que va publicar dies enrere -el diumenge 23 de febrer, més
Fa bastants anys -per situar-vos: en l’època que el Miquimoto no es deia encara Miquel Calçada– li vaig sentir (juraria que al “Persones humanes”) una frase del President Macià que em va quedar gravada. No la recordo en la seva literalitat però deia més o menys això: “La democràcia, la solidaritat, la fraternitat, etc. són virtuts que tots els
Ja sabeu que tinc una flaca especial per molts dels articles que els divendres Xavier Roig -enginyer i escriptor- publica al diari Ara. Ahir mateix, sense anar més lluny, feia unes quantes reflexions sobre la necessitat, o no, de demanar perdó per fets històrics anteriors i, sobretot, si aquesta petició s’ha de circumscriure només a l’Església o pot