(Vegeu aquí i aquí algunes explicacions sobre els motius per fer aquesta sèrie) La bona infermera i l’art de ser pacient. (Article publicat al diari Ara el 12 de desembre de 2015) Si una paraula em defineix és impacient. I ara que sóc formalment un pacient, se’m gira molta feina, tinc moltíssim a aprendre. Per
(Vegeu aquí i aquí algunes explicacions sobre els motius per fer aquesta sèrie) Si no vols que se sàpiga, no ho facis. (Article publicat al diari Ara el 31 d’octubre de 2015) En un article excel·lent a El País, Ramon Besa denunciava ahir com el Barça ha anat allunyant els periodistes dels avions, dels hotels i
(Vegeu aquí i aquí algunes explicacions sobre els motius per fer aquesta sèrie) Ha de ser molt trist, tristíssim (Article publicat al diari Ara el 22 de setembre de 2015) Ha de ser trist aixecar-te cada matí sense cap altra il·lusió que frustrar la dels altres. Cap més projecte que anar repetint que el projecte
(Vegeu aquí i aquí algunes explicacions sobre els motius per fer aquesta sèrie) Fa de mal dir que tens càncer (Article publicat al diari Ara el 30 d’agost de 2015) Aquestes vacances he fet 50 anys i m’han diagnosticat un càncer colorectal. Els pròxims mesos de tractament, intervenció i més tractament seran durs, però diuen
(Vegeu aquí i aquí algunes explicacions sobre els motius per fer aquesta sèrie) Humanitats: els estudis més pràctics (Article publicat al diari Ara el 19 de gener de 2013) Tot i que personalment m’entristia, entenc, dins d’una lògica laboral i competitiva, que hi hagués un moment en què s’anés escampant que els estudis d’humanitats no
(Vegeu aquí i aquí algunes explicacions sobre els motius per fer aquesta sèrie) Els millor Reis de la meva vida (Article publicat al diari Ara el 5 de gener de 2013) Sopàvem d’hora, a les 7 del vespre, i hi havia èpoques que el pare després encara baixava al taller a fer feines pendents. Jo
He pres una decisió i em sembla que no m’he equivocat: els apunts d’aquest mes d’agost que som a punt d’estrenar els dedicaré a recordar una figura que fa un any ens va deixar prematurament i que cada dia que passa esdevé més necessària: el periodista Carles Capdevila. La meva relació personal amb en Carles
Un altre article de Xavier Roig al diari Ara que subscric de punta a punta. Podeu llegir-lo aquí però per si de cas l’enllaç fa figa us l’he reproduït aquí sota. Els destacats en vermell són meus. Barcelona, els problemes venen de lluny. (Article de Xavier Roig publicat al diari Ara el divendres 25
Un esplèndid article de Xavier Roig, un enginyer i escriptor que habitualment segueixo amb molta atenció com saben sobradament els seguidors d’aquestes Totxanes. Avui reprodueixo un article que parla del presumpte fitxatge per part de Ciudadanos d’uns quants individus rebotats políticament d’altres indrets i que sembla que volen reciclar per si algú (españa dóna per
Un altre article digne de remarca de l’enginyer i escriptor Xavier Roig publicat al diari Ara (podeu llegir-lo també en aquest enllaç). En aquesta ocasió parla del Congrés Mundial de Telefonia Mòbil que des de fa uns anys es celebra a Barcelona i es refereix a tota la histèria i interessos creats que es generen
La secció setmanal “Quadern d’economia”, de Francesc Cabana, és una de les més veteranes del diari El Punt Avui i una de les que sempre llegeixo perquè és un espai en el qual aprenc un munt de coses que en Cabana em sap explicar de manera entenedora. Aquesta setmana hem tingut un cas d’aquests que
Em passen unes coses, amb el senyor Xavier Sala i Martín, molt curioses: hi ha un munt de gent que (ho diré finament) li té mania i jo, en canvi, a cada cosa que li llegeixo, a cada col·laboració a la ràdio que li escolto o a cada programa de televisió on el veig explicant
El diari Ara d’ahir va publicar un article de Salvador Cardús (aquest) que em sembla digne de ser llegit amb calma i atenció. Sobretot avui, que NO tenim res a commemorar. Ben al contrari… He destacat amb vermell els fragments de text que em semblen més significatius. Un Estat venjatiu, un Estat moribund (Article de
Aquest 2017 que ja encara la recta final ha fet cent anys que es va morir Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya. I el passat mes de juny ha fet exactament mig segle de la publicació d’un assaig –el 1967– de l’aleshores professor de la Universitat de Barcelona Jordi Solé-Tura
El setmanari El Temps publica aquesta setmana un article del periodista valencià Antoni Rubio que em sembla molt interessant. Estic segur que la majoria de vosaltres ja l’haureu llegit però, en el cas improbable que, tot i haver comprat la revista, us hagués passat desapercebut, el reprodueixo aquí: (En la versió per Internet l’autor ha