Aviat farà tres anys que vaig escriure aquest apunt sobre el sou dels polítics. Un assumpte sobre el qual tinc la impressió que defenso una posició que no coincideix gaire amb la que podríem denominar com multitudinària. Què hi farem… Fa pocs dies el diari Ara publicava un article sobre aquest mateix tema signat pel periodista
Seré breu i aniré per feina: encara que feu com jo -que només llegeixo premsa en català i, naturalment, no españolista (creieu-me: NO CAL conèixer totes les opinions; n’hi ha algunes que, per sabudes i patides, no ens calen)- fareu molt be de llegir “El director”, llibre escrit per l’antic responsable del diari “El Mundo”
Com ja sabeu soc un devot seguidor dels articles que cada divendres publica al diari Ara l’enginyer i escriptor Xavier Roig. El que reprodueixo ara (llegiu-lo també aquí) va ser publicat fa un parell de setmanes i no ha perdut ni un bri de raó ni d’interès. Por a tots, menys al votant (Article publicat
Un article de l’escriptor i periodista Pau Lanao (coneguts a les xarxes també com El Fill del Mestre) que he trobat a El Punt Avui d’abans d’ahir (vegeu-lo també aquí) i que em sembla summament oportú de llegir aquests dies. La dinastia (Article de Pau Lanao publicat al diari El Punt Avui el dilluns 11 de febrer
Com millor, pitjor? (Article de Salvador Cardús publicat el 15 de gener de 2019 al dia Ara) És una evidència que des de diversos sectors de la societat catalana s’està fent una fortíssima pressió als partits independentistes perquè aprovin els pressupostos que ha preparat el govern espanyol de Pedro Sánchez. També ho és que des
Com els seguidors d’aquest Bloc ja saben, llegir els articles setmanals de Lluís Simon –i, naturalment, les seves imprescindibles píndoles diàries a la contraportada de L’Esportiu— és un dels plaers que encara em permeto i que, afortunadament, el metge no m’ha prohibit. L’article que destaco avui és el que va sortir publicat en l’edició d’ahir
Sempre m’he manifestat molt respectuós davant del noble art d’escriure textos necrològics (vegeu, per exemple, aquí i aquí). No la considero pas una feina senzilla perquè, si es vol fer amb un mínim de decòrum, no es pot encarregar al primer redactor que passa per allí ni fer-la amb el pilot automàtic posat. De fet,
La plaga dels intel·lectuals militants d’esquerres chupiguais i practicants del cosmopolitisme tifa contra tot el que el soni mínimament a català ja comença a cansar. És una espècie de lacra que ens toca d’arrossegar tant si ens agrada com si no, i molt especialment d’ençà que ens hem posat a caminar cap a la independència.
El diumenge passat Vilaweb va publicar un excel·lent article de Ramon Barnils (vegeu-lo aquí) que ja vaig escampar convenientment per la xarxa aquell mateix dia. Avui l’incloc en aquest Bloc perquè en quedi fixada constància del seu contingut. Els destacats són meus. Eixamplar la base, diu (Article d’Andreu Barnils publicat a Vilaweb el diumenge 9
(Vegeu aquí i aquí algunes explicacions sobre els motius per fer aquesta sèrie) Diguem-nos coses boniques. (Últim article publicat al diari Ara el 28 de maig de 2017) Quan parlo en algunes xerrades de “viure amb humor”, no vull dir que riguem tot el dia. Ni es pot ni cal. Tenir humor vol dir tenir moral,
(Vegeu aquí i aquí algunes explicacions sobre els motius per fer aquesta sèrie) La sort que et mirin amb bons ulls. (Article publicat al diari Ara l’11 de novembre de 2016) Després de mesos de tractament els meus cabells s’han rendit. Me’ls he hagut de tallar. És un problema petit, el drama autèntic és que
(Vegeu aquí i aquí algunes explicacions sobre els motius per fer aquesta sèrie) Ens cal gent que es fiqui en problemes. (Article publicat al diari Ara el 17 de juny de 2016) Hi ha gent a qui li agrada ficar-se en problemes. S’hi dedica. I no per morbo ni per vici: per arreglar-los. Són així
(Vegeu aquí i aquí algunes explicacions sobre els motius per fer aquesta sèrie) Perdre la por del que diran. (Article publicat al diari Ara el 7 de maig de 2016) Alguns lectors amables em diuen que últimament em troben “més transparent”. D’altres diuen “vas més fort”. O “se’t nota alliberat”. Ho agraeixo, i crec que
(Vegeu aquí i aquí algunes explicacions sobre els motius per fer aquesta sèrie) Els ous de gallines felices i nosaltres. (Article publicat al diari Ara el 27 d’abril de 2016) Quan em van aconsellar que mengés ous de gallines felices vaig riure. El concepte fa gràcia. Però en menjo, i tant. Al principi els buscava
(Vegeu aquí i aquí algunes explicacions sobre els motius per fer aquesta sèrie) Arreglar és un verb preciós si es conjuga bé. (Article publicat al diari Ara el 8 d’abril de 2016) Una amiga em discuteix el meu ús habitual del concepte “arreglar el món”, perquè li sembla massa optimista. Troba que amb prou feines