JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

Arxiu de la categoria: CALAIX DE SASTRE

QUE TINGUEU UN BON NADAL!

1

POEMA DE NADAL

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
– i tant pobres com som -.
Jesus ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hore de les postres
i desprès de mirar-nos es posarà a plorar.

Joan Salvat Papasseit.

http://jisasdenetzerit.blogspot.com/2009/10/lcd-jisas-de-netzerit-nadadales.html

LES “BOLES” DEL REI NOSTRE SENYOR.

0
Després de dos dies d’ esquí,  aquest matí  ens aixequem amb un dia gris, emboirat i húmid. Decidim que el millor serà dedicar-nos al pànxing,  llegir o  sortir a passejar. A  mig matí i per estirar les cames, pugem  al turó on ens trobem les runes del Castell de Llívia. La Diputació de Girona,  enguany ha continuat les excavacions al fossar del castell o s’han trobat restes de les seves defenses i en concret els projectils de les catapultes que empraven. Les ” boles” del rei nostre senyor han estat arrenglerades al fons del fossar. El castell de Llívia, té el seu origen en el comte Sunifred, pare de  Guifré el Pilós, que va frenar la invasió musulmana  prop de Ribes   a l’ any 839. L’ any 1177 Alfons I va fundar Puigcerdà, fet  que  va jugar en  contra la importància de la vila – antiga capital cerdana-,  si bé gràcies al seu estratègic castell va poder mantenir  la supremacia militar.  El Rei Jaume I, allà per l’ any 1257, va concedir el dret de construir i habitar la falda del castell. Amb la seva mort , la fortalesa  va passar a mans de Jaume II i al Regne de Mallorca del 1267 al 1343. Durant el regnat de Pere el Cerimoniós , per disposició reial de 23 de març de 1351, tot i que Llívia no era  ja la capital de la cerdanya, el seu veguer  residia en el seu castell. La nissaga dels Descatllar ocuparà  el càrrec de veguer fins  a la destrucció del Castell pel rei de França l’ any 1479.

TARDOR.

1

Avui he rebut per correu electrònic, un d’ aquells missatges fotetes que envien els amics. El remitent, amb qui he parlat el matí,  ha copsat que avui no estava per orgues ni era el millor dia per ocupar-me de certes facècies. Ha optat per adjuntar una imatge amb un text en el que es diu: La vida es resumeix en quatre ampolles…. Merda!…. Anem per la tercera!. L’ocurrència m’ ha fet somriure. He trobat l’ explicació en textos de Josep Pla. “Tornar-se vell vol dir dibuixar físicament una caricatura —però una caricatura no solament del que hom és, sinó —i sobretot— del que hom ha estat. Aquesta caricatura és tant més exacta com més accentuada. La vida és un esforç per assemblar-nos a l’aspecte que tenim quan som vells”. L’escriptor empordanés, s’ interrogava en un altre text sobre “si no hem estat posats en aquest món per fer un seguit de papers ridículs davant les coses inevitables o atzaroses de les històries que ens rodegen. En definitiva, és gairebé segur que no fem res més. Les excepcions són raríssimes i dignes dels més grans elogis. En la guerra com en la guerra i en la vellesa com en la vellesa. Resulta, però, que quan som en la guerra volem fer la pau, i quan som vells volem ésser joves. La vida és una impressionant collonada ridícula”.
  

LA VALL DEL DURAN, “LA VANGUARDIA” I LA MAR.

0

Avui la Mar torna i friso per que ja siguem al vespre  per poder conèixer si l’ experiència li ha estat profitosa. Passo el matí passejant per la vall del Duran fent el recorregut de sempre fins Olopte, per despés arribar-nos a Éller per un  camí que va vorejant el riu Duran fins ben a prop de Meranges, on trobem el sender núm 113 que ens hi porta. D’Éller a Cortàs  fem un petit tram de la ruta dels  estanys amagats, que ben aviat deixem per anar  a Cortàs ,  Olopte i de tornada a Prats. Després de  dinar aprofito per llegir l’enquesta de la Vanguardia, que confirma totes les fins ara publicades sobre tendència de vot. La novetat és  la possibilitat d’un vot majoritari, favorable a la independència del país. La paradoxa de tot plegat es que l’estudi no pronostica l´aparició d’un nou espai independentista amb voluntat de trencament amb les institucions de l’ estat si bé , com diu el comentarista especialista en estudis demoscòpics Julian Santamaria :  “La estabilidad del electorado puede ser más aparente que real. Y es muy posible que de aquí al otoño algo más se mueva en Catalunya”. Espero que ben aviat  tinguem noticies positives,  que ens acosti a  l’objectiu de veure nèixer una força o coalició  independentista amb possibilitats d’obtenir un nombre significatiu d’ escons al Parlament.

LES “MONES” DE PASCUA.

1
Publicat el 6 d'abril de 2010
Als Països Catalans,  és tradició que el padrí  regali la mona al seu fillol o fillola  el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida. El Dilluns de Pasqua, la costum imposa que es reuneixi la família  per a menjar-la  tots plegats. Bé, això darrer sempre produeix un debat, entre els defensors del diumenge – més aviat sóc l’únic – i els que diuen – tota la resta -, que dilluns  és la data de consuetud . Ja fa anys que vaig desistir de proposar que ho féssim el diumenge. Ahir, com a final de les petites vacances de Setmana Santa, ens  hem  cruspit   l’ ou de xocolata tal i com mana la tradició, com a cloenda de cinc dies  de descans, de contacte amb la natura i sobre tot d’esquí, amb  la melangia que sempre m’ envolta durant el vespre de divendres Sant  quan  com enguany, no participo a la processó dels Sants Misteris de Camprodon, però amb la satisfacció que l’ Aina ens representava a tots. Tot un autèntic “misteri” per un militant descregut.  Quin país!      

EL SECRET QUE AMAGA ÉS UN DUBTE.

2

Sempre m’ha sobtat aquest sentiment. Per copsar el seu significat, cal observar el fenòmen. A qualsevol hora i lloc no tardarem a veure parelles, que mostren el seu enamorament acaronant-se. La forma com s’agafen o abraçen. La curiosa insitència en mirar-se els ulls. La manca de repugnància davant la proximitat d’un alè o de determinat olor corporal no sempre agradable, indica objectivament  que les facultats crítiques dels afectats per la malaltia romanen del tot adormides mentre persisteix el fenòmen. Per poc que aprofundim sobre la questió, confirmarem que la personalitat dels amants es troba en una  complerta osmosi, tal vegada com si hagués una clara interpenetració de sentiments de tanta profunditat que si hom intenta observar-ho des de la distància no aconsegueix entendre. Tothom ha caigut en  el parany i s’ha passejat agafat de la mà d’ algú amb tendressa i xiuxiuejant a cau d’ orella paraules que en aparença tenen coherència. Finalment, despertats els amants de l’ encanteri, han obert els ulls i movent els llavis, s’han preguntat: “M´estimes?”. Confirmant-se així que el secret que s’amaga darrera l’ amor, revela simplement un dubte.   

HIPERMERCATS DEL SEXE I LES COMPETÈNCIES MUNICIPALS.

0

El Decret 217/2002, d’1 d’agost  del Departament d’ Interior de la Generalitat regula els locals de pública concurrència, on es pot exercir la prostitució i quines condicions han de tenir. Val la pena recordar, que fou el  darrer govern Pujol el que, davant la inactivitat de l’ estat, va promoure una norma específica per aquests tipus d’ establiments. En el seu moment es va justificar per la greu problemàtica que generaven aquestes activitats no prohibides, sobre les quals existia un buit legal, tot i les greus conseqüències que això comportava, tant per les condicions en que es desenvolupava, com per la necessitat d’ establir  controls higienicosanitaris i evitar els problemes d’ ordre públic, el que  va fer necessari i urgent la seva regulació. Aquell govern, fou conscient que la normativa que havia redactat no era suficient per resoldre el problema de fons, pel que va prendre l’acord, de presentar al Parlament de Catalunya una proposta de resolució per la qual s’acordés sol·licitar al Govern de l’Estat que promogués tres projectes de llei: un de modificació del Codi penal, un altre per regular la prostitució i un tercer, per modificar determinades normes processals. El decret es va fer doncs, d’ acord amb les competències exclusives que la Generalitat tenia i té  en matèria d’espectacles, concretades per la Llei de Catalunya 10/1990, de 15 de juny, de policia de l’espectacle,  activitats recreatives i establiments públics, amb la pretensió de preservar l’ordre públic, garantir la seguretat i la higiene dels locals, evitar molèsties a tercers, defensar els drets i la seguretat de la ciutadania i protegir a les persones menors d’edat. El Decret aprovat va deixar als municipis una àmpla potestat per a  regular les  condicions  d’ ubicació,  establint-se que únicament els  Ajuntaments,  mitjançant les seves ordenances o normativa urbanística aplicable, podien establir les condicions d’emplaçament d’aquests locals.  Molts no van fer els deures i no van redactar l’  ordenança a que  feia esment el Decret. El govern de la Generalitat però, per Ordre de 29 de Juliol de 2003, va aprovar una  ordenança municipal tipus,  per a suplir aquesta mancança. La situació legal no ha estat modificada en els set anys de govern tripartit. Tot i que la Consellera Tura va fer els primers estudis i avant projectes per fer-ho, sembla que no va trobar el suport necessari en els seus companys de govern. Fa escassament sis mesos,  el govern català va descartar aprovar una normativa específica sobre la prostitució, subratllant  a través del seu portaveu, que utilitzaria la legislació  vigent  per a “minimitzar-ne els efectes”, tot  considerant que les “normatives sectorials” en vigor li donaven prou marge per actuar. De tot plegat només se’n pot extreure ara una conclussió. La regulació vigent permet que  qualsevol  Ajuntament, en us de les seves competències pugui autoritzar o  no, un local d´aquestes característiques i fins tots fixar-ne l´ubicació concreta en nom de l’ interès general, decissió que si es negativa, pot trobar el corresponent emparament legal amb arguments jurídics de pes, però que sempre necessitarà d’ una decissió presa en funció d’ allò que li convé a la ciutat. No es doncs, de cap manera justificable,   que hi hagi quin intenti defugir les pròpies responsabilitats, traspassant-les a altres. Queda naturalment la possibilitat d’ acudir als tribunals a aquells que vegin perillar els seus interessos, però això en aquests moments del debat, és tota una altre història. 

FELIÇ ANY 2010!. ( NO US PERDEU EL FINAL).

0

La primera vegada que vaig sentir parlar de les endorfines, fou per a conèixer l’ extraordinària vitalitat que gairebé sempre exhibia un bon amic i millor persona, gaudint de les activitats a muntanya. Era la prova  més irrefutable que l’exercici físic li augmentava els nivells  de Beta Endorfina, que el cos humà fabrica, exhibint tal sensació de plaer, eufòria i benestar que  encomanava a tots els que l’ envoltàvem. Poc temps després es va descobrir  que  també millorava  l’estat d’ ànim, com si es tractés d’ un antidepressiu  natural. S’ acaba un any que vam començar amb no massa empenta, però en el que finalment tenim motius per l’ esperança i  que em fa desitjar que  el proper, ens augmenti a tots la dosis d’endorfines i aconseguim  més benestar i  felicitat. BON ANY 2010 A TOTS!. Per cert no us perdeu el final, només heu de canviar l’ any 2014 pel 2010.

http://vimeo.com/4941499

BON NADAL: ULL DE TER I MATHAMA GANDHI.

2

Els científics (Agrupació Científico Excursionista de Mataró), feliciten les festes als associats amb una fotografia de la vall dels meus ancestres. El circ d´Ull de  Ter, amb el Bastiments i el Gra de Fajol  omnipresents. Tot i que fa anys,  que no hi sovintejo tant com voldria – per un inexplicable  desig “d´allunyar-me nord enllà” -,  continua sent l’ espai  dels meus somnis i desitjos. Quan s’ apropen les festes, l’ Alcalde de la fresquívola vila de “suaus olors”, tramet la tradicional Nadala als vilatans i  em manté la condició de destinatari, el que agraeixo. Enguany, reprodueix una cita de Mathama Gandhi: “Ajuda’m a dir sempre la veritat davant dels forts i a no dir mentides per guanyar-me l’ aplaudiment dels dèbils. Si em donés fortuna, no em prenguis la raó. Si em dones èxit, no em prenguis la humilitat. Si en donés humilitat, no em prenguis la dignitat. Ajuda’m sempre a veure l’ altre cara de la moneda, no em deixis inculpar de traïció els altres, per no pensar igual que jo. No em deixis caure en l’orgull, si triomfo; ni en la desesperació si fracasso. Més aviat recorda’m que el fracàs és l’ experiència que precedeix el triomf“. BON NADAL I QUE SIGUEU FELIÇOS.  

APAGUEM TELE 5!.

1

Rebo un correu amb el següent títol. “Cal estar alerta. Que no ens assimilin!: Apaguem Tele5″. Pel que sembla, no n´hi ha prou amb els programes brossa que exhibeix aquest canal espanyol,  en el que no perden ocasió per practicar la catalanofòbia i atacar la normalització del català. El correu, quin remitent em demana passar-lo a amics i companys, diu així:  “La cadena privada de TV Tele5 comparteix les exigències d’un grup d’intel·lectuals, entre els quals es troben Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen al parlament espanyol que elabori una normativa per a fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori de l’Estat espanyol i l’única “que pugui ser utilitzada pels seus ciutadans”. Telecinco és la primera televisió que s’ha adherit a aquest manifest.   A més, Tele5 ha dit en els seus informatius que posa a la disposició d’aquest col·lectiu el seu canal de TV per a donar suport a aquesta iniciativa.   Si ells s’adhereixen al manifest, nosaltres apaguem Telecinco.  Junts podem!”.

 

KITE SURF.

0
Publicat el 20 de maig de 2009

En Pol i les dues Aïnes, han esmerçat el darrer cap de setmana, a acabar el curset de “kite surf”, que començaren l´estiu passat a Sant Pere Pescador. Fa uns tres  anys a  Fuerteventura, vaig quedar bocabadat amb les volteretes que feien els seus practicants. Despres he vist  fer coses semblants a muntanya, lliscant  per la  neu amb l’ ajuda de l’ estel. Però, el Kite surf més conegut,  es practica lliscant per l’ aigua. Es un esport  que utilitza l’ estel  per a  navegar i a l’ hora  fer tombarelles a l’ aire.  Aprendre fer pujar i baixar l’ estel  i deixar-lo anar pel que sembla es  fonamental. 

L’ ESTAT FA VAGA.

0

L’ estat fa vaga. Per ser més precís,  un dels seus poders ha intentat avui fer vaga. La lamentable i caòtica situació de la justifica s’ arrossega des de la transició. Els responsables tenen nom i cognoms: Tots els poders de l’estat. L´Executiu , per no exercir les seves competències des del Ministeri i mirar masses vegades cap un altre costat. El Legislatiu per no legislar de forma  racional i finalment els titulars del Poder Judicial pel corporativisme amb que actuen la majoria dels seus membres, inflant estadístiques en el nombre dels procediments, actuant amb molts casos amb  prepotència, no assegurant la productivitat del personal que tenen al seu càrrec i permete’n les condicions  que han provocat  el caos del servei públic. La vaga no està  de cap manera justificada,  quan qui la fa,  són els que tenen una part alíquota de responsabilitat en que s’hagi produït aquest deteriorament. L’ altre debat , sobre si tenen dret o no,  em sembla absolutament secundari i tot un despropòsit. La justícia no rutlla  i està desfasada, però l’ anomenat  poder judicial, no és un poder independent, sinó un d’absolutament  descontrolat, fet  que té poc a veure amb la separació de poders  que parlava Montesquieu.      

MATRIMONIS HIPOTECARIS

0
Deixant de banda les parelles de fet,  fins avui coneixía l’ existència dels matrimonis civils i dels canònics. Semblava que la unió  entre dues persones, només  tenia en les  nostres contrades aquests dues formes solemnes. Estava  equivocat. Actualment són els matrimonis que anomenaré  hipotecaris, els més abundants. La cerimònia no es  celebra en un edifici religiós. Tampoc en cap seu judicial o municipal, sinó en el despatx professional d’ un  Notari. Més enllà de la parella i del fedatari públic, el  paper  més important l’ ocupa el representant de l’ entitat de crèdit que deixa –  en préstec -,  determinat diners  als membres de la parella a  canvi de gravar la propietat del  cau “familiar”, que hauran de retornar mitjançant determinats pagaments  parcials en  un nombre gairebé indefinit   que els ocuparà tota la vida.  La bombolla immobiliària i la sobrevaloració dels habitatges,  han   aconseguit  paralitzar moltes ruptures i  tornar  al vell dogma de la indissolubilitat del matrimoni,  aquesta vegada no per raons teològiques i/o ideològiques, sinó econòmiques. El trencament es  fa molt  inviable, al generar-se  uns deutes de per vida. M’ explicaré amb  exemples  reals. Una parella  amb sou aproximat  de 1.500 euros cadascún, fa tres o quatre anys  van adquirir un habitatge d’ uns 60 metres quadrats,  al  “mòdic   preu”  de tres cents mil euros. L’ entitat de crèdit no  tan sols els hi va deixar  el cent per cent del preu real de  compra, sinó una mica més per  sufragar  les despeses d’ impostos,  registre i  notari. Els  adquirents de l´habitatge van  formalitzar un  préstec hipotecari a retornar en  quaranta anys. A partir d’ aquell moment, un dels dos sous  de la parella, ha servit per  a pagar  les amortitzacions mensuals del préstec concedit. Després de tres anys de convivència  i quan encara no han amortitzat capital, la relació  comença a  trontollar,  però  deixar-ho còrrer es molt difícil . El  pis ha baixat de preu. El seu valor en el mercat  és un vint per cent inferior. La solució de vendre’l per  eixugar el deute és impossible. De fer-se efectiva la ruptura, hauràn de continuar pagant i només un dels dos podà  gaudir-ne (es un dir!).  Encara que es pactés alguna mena de compensació  a favor del qui marxés, estaria lluny  de sortir-ne  beneficiat.  La parella sense adonar-se, haurà  contret matrimoni amb la solemnitat que dóna  el préstec del banc o  de  la caixa. Així ha nascut  el matrimoni hipotecari i  sense saber-ho,  el retorn al seu caràcter permanent.