El Decret 217/2002, d’1 d’agost del Departament d’ Interior de la Generalitat regula els locals de pública concurrència, on es pot exercir la prostitució i quines condicions han de tenir. Val la pena recordar, que fou el darrer govern Pujol el que, davant la inactivitat de l’ estat, va promoure una norma específica per aquests tipus d’ establiments. En el seu moment es va justificar per la greu problemàtica que generaven aquestes activitats no prohibides, sobre les quals existia un buit legal, tot i les greus conseqüències que això comportava, tant per les condicions en que es desenvolupava, com per la necessitat d’ establir controls higienicosanitaris i evitar els problemes d’ ordre públic, el que va fer necessari i urgent la seva regulació. Aquell govern, fou conscient que la normativa que havia redactat no era suficient per resoldre el problema de fons, pel que va prendre l’acord, de presentar al Parlament de Catalunya una proposta de resolució per la qual s’acordés sol·licitar al Govern de l’Estat que promogués tres projectes de llei: un de modificació del Codi penal, un altre per regular la prostitució i un tercer, per modificar determinades normes processals. El decret es va fer doncs, d’ acord amb les competències exclusives que la Generalitat tenia i té en matèria d’espectacles, concretades per la Llei de Catalunya 10/1990, de 15 de juny, de policia de l’espectacle, activitats recreatives i establiments públics, amb la pretensió de preservar l’ordre públic, garantir la seguretat i la higiene dels locals, evitar molèsties a tercers, defensar els drets i la seguretat de la ciutadania i protegir a les persones menors d’edat. El Decret aprovat va deixar als municipis una àmpla potestat per a regular les condicions d’ ubicació, establint-se que únicament els Ajuntaments, mitjançant les seves ordenances o normativa urbanística aplicable, podien establir les condicions d’emplaçament d’aquests locals. Molts no van fer els deures i no van redactar l’ ordenança a que feia esment el Decret. El govern de la Generalitat però, per Ordre de 29 de Juliol de 2003, va aprovar una ordenança municipal tipus, per a suplir aquesta mancança. La situació legal no ha estat modificada en els set anys de govern tripartit. Tot i que la Consellera Tura va fer els primers estudis i avant projectes per fer-ho, sembla que no va trobar el suport necessari en els seus companys de govern. Fa escassament sis mesos, el govern català va descartar aprovar una normativa específica sobre la prostitució, subratllant a través del seu portaveu, que utilitzaria la legislació vigent per a “minimitzar-ne els efectes”, tot considerant que les “normatives sectorials” en vigor li donaven prou marge per actuar. De tot plegat només se’n pot extreure ara una conclussió. La regulació vigent permet que qualsevol Ajuntament, en us de les seves competències pugui autoritzar o no, un local d´aquestes característiques i fins tots fixar-ne l´ubicació concreta en nom de l’ interès general, decissió que si es negativa, pot trobar el corresponent emparament legal amb arguments jurídics de pes, però que sempre necessitarà d’ una decissió presa en funció d’ allò que li convé a la ciutat. No es doncs, de cap manera justificable, que hi hagi quin intenti defugir les pròpies responsabilitats, traspassant-les a altres. Queda naturalment la possibilitat d’ acudir als tribunals a aquells que vegin perillar els seus interessos, però això en aquests moments del debat, és tota una altre història.
