POEMA DE NADAL
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
– i tant pobres com som -.
Jesus ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hore de les postres
i desprès de mirar-nos es posarà a plorar.
Joan Salvat Papasseit.
http://jisasdenetzerit.blogspot.com/2009/10/lcd-jisas-de-netzerit-nadadales.html
Sempre m’ha encantat aquest poema. Me’l van descobrir quan tenia 14 anys i des d’aleshores puc dir que és estrany el Nadal en què no me n’hagi recordat. Gràcies.