Als Països Catalans, és tradició que el padrí regali la mona al seu fillol o fillola el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida. El Dilluns de Pasqua, la costum imposa que es reuneixi la família per a menjar-la tots plegats. Bé, això darrer sempre produeix un debat, entre els defensors del diumenge – més aviat sóc l’únic – i els que diuen – tota la resta -, que dilluns és la data de consuetud . Ja fa anys que vaig desistir de proposar que ho féssim el diumenge. Ahir, com a final de les petites vacances de Setmana Santa, ens hem cruspit l’ ou de xocolata tal i com mana la tradició, com a cloenda de cinc dies de descans, de contacte amb la natura i sobre tot d’esquí, amb la melangia que sempre m’ envolta durant el vespre de divendres Sant quan com enguany, no participo a la processó dels Sants Misteris de Camprodon, però amb la satisfacció que l’ Aina ens representava a tots. Tot un autèntic “misteri” per un militant descregut. Quin país!
emmmmm!!! quines mones més boneeees!!!!