Totxanes, totxos i maons

Quan sóc a la ratlla dels 3.100 apunts publicats en aquest Bloc des de l’any 2004 algú em comenta si estic cansat d’explicar tantes batalletes. Sorprès li responc que en absolut. Que gens, vaja. I quan m’interesso per les raons de la seva pregunta em diu que aquests darrers dies li sembla que ha baixat una mica el ritme de producció de nous apunts.

Hi penso i m’adono que és cert. Però la raó és molt fàcil d’explicar. I d’entendre. De vegades a la vida passes èpoques en què l’escriptura t’ocupa tot el temps i no et deixa espai per llegir. I altres vegades passa just a l’inrevés: la lectura t’acapara i deixa en segon terme aquell clàssic proverbi  –atribuït a Plini el Vell—  que diu “Nulla dies sine linea” i que ens exhorta a no deixar passar cap dia sense escriure res, ni que sigui una sola i humil línia.

Doncs bé, jo ara mateix en trobo en aquesta segona situació: s’acosta Sant Jordi, les editorials acceleren el seu ritme de producció de novetats i la pila de llibres que m’interessen, no només per llegir-los sinó també per publicar-ne algun comentari, creix de manera molt poc clement amb les limitacions d’aquest humil i lletraferit jubilat. No fa gaire en vaig parlar aquí.

Així doncs, és possible que en els propers dies el ritme de “batalletes” decaigui una mica i, en canvi, augmenti el nombre d’apunts que reprodueixen els meus articles publicats en altres bandes.

La setmana passada va ser el meu article sobre la biografia de Joan B. Cendrós (aquest), publicat inicialment a Vilaweb. Aquesta setmana que avui tanquem ha estat l’article amb les efemèrides, aniversaris i commemoracions de 2017 (aquest) que vaig publicar al “Serra d’Or” de gener. I ja us anuncio que demà mateix, sense anar més lluny, us parlaré de la novel·la de David Cirici que ha guanyat el premi Sant Jordi.

Que tingueu un bon diumenge. I gràcies per l’interès, però ja veieu que a això de les Totxanes no se li veu un final.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!