Totxanes, totxos i maons

En aquest trajecte que ens està portant al final feliç de la separació d’España i la creació d’un estat nou i sense reminiscències “a la turca” com el que patim ara, val la pena aturar-nos de tant en tant i recordar les petites (i, de vegades, no tan petites) fites que ens han portat gradualment fins aquí. Recordar, vaja, la molta gent de bé que està empenyent el carro i no pas des de fa quatre dies, sinó des de fa una pila d’anys.

Avui us parlaré d’un cas que ens afecta directament a tots els que tenim l’honor d’escriure a la plataforma de Blocs de Vilaweb.

Un dia de finals d’agost de l’any 2006  –aviat farà dotze anys!–  el blocaire Xavier Mir va llançar una proposta en el seu Bloc (aquesta) summament engrescadora. Es tractava que durant una setmana  –entre el 4 i el 10 de setembre, just abans de l’Onze—  tots els apunts que es publiquessin a la blogosfera catalana, amb independència del seu contingut, exhibissin en el títol la frase “Jo també vull un estat propi” (*).

La iniciativa va ser un gran èxit i va demostrar que en el món dels escriptors de Blocs les idees estaven molt clares i la decència nacional a flor de pell.

Sobre la iniciativa en va parlar aleshores gent com Saül Gordillo (vegeu aquí), ara director de Catalunya Ràdio, o Vilaweb (vegeu aquí), entre molts altres.

També es va fer una entrevista a Vilaweb TV (que trobareu just aquí sota) en la qual Xavier Mir explica els motius que el varen portar a idear la proposta i a posar-la en marxa. Veureu que, tot i que el temps passa, la força, les conviccions i la raó ens vénen de lluny i que, imparables, avancen (la força, les conviccions i la raó) enfilades a les espatlles, no de gegants, sinó de la gent de bé que vol un estat propi i que fa la feina.

Un record ple de complicitat, respecte i gratitud pel col·lega Xavier Mir, blocaire de Vilaweb.

(*) I per acabar, aprofitant que avui és festa i teniu temps, us proposo un exercici curiós: llegir les set Totxanes que vaig publicar aquella setmana i que (marca de la casa) toquen assumptes tan diferents com una necrològica, el diari El País (ja miserable aleshores),  un homenatge a Pau Riba o un breu viatge que l’A. i jo vàrem fer a Tolosa de Lleguadoc:

• 4 de setembre: Jo també vull un estat propi (Arriba Espanya). vegeu-lo aquí
• 5 de setembre: Jo també vull un estat propi (Fer un wojtyla). vegeu-lo aquí
• 6 de setembre: Jo també vull un estat propi (L’homenatge a “Dioptria”). vegeu-lo aquí
• 8 de setembre: Jo també vull un estat propi (Tornar a fotografiar arquitectura). vegeu-lo aquí
• 9 de setembre: Jo també vull un estat propi (Sabates a Tolosa de Llenguadoc). vegeu-lo aquí
• 10 de setembre: Jo també vull un estat propi (Cosmopolites “de lo Lindo”). vegeu-lo aquí
• 10 de setembre: Jo també vull un estat propi (Jo també la cago…) vegeu-lo aquí

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!