Una conversa al tren
Sense categoria
Escoltat als Ferrocarrils l’altre dia. Una nanos que anaven a Terrassa xerraven entre ells:
-Saps, demà faig divuit anys?
-Divuit ja?, Ostres (no estic segur que l’expressió fos aquesta), ja són anys…
-Si, tu, una canya.
-Jo en tinc dinou
-Dinou…
-Si. I el X (no en recordo el nom), ja en té vint.
-Vint? Hòstia, quina passada, vint tacos
-Una canya, tio, una canya.
“Juventud, divino tesoro”, que deia aquell…
hehehe! avui una de les meves joves deia que està a punt de fer-ne vint-i-ú i que es sentia “molt vella”, snif,snif, snifff… què hauria de dir, jo, pobre de mi…
però també recordo quan en vaig complir 20, que em semblava que ja perdia el tren…