Secundària Memòria

Ahir, en un acte a Badalona per commemorar el 75è aniversari de l’Hospital Municipal de Badalona, vaig tenir l’ocasió d’assistir a una interessantíssima taula rodona sobre el paper dels hospitals comarcals en l’evolució de la sanitat a Catalunya al llarg dels darrers trenta anys.

No us avorriré amb una crònica de l’acte que, insisteixo, va ser molt interessant. Però si que vull fer referència a un comentari de l’historiador badaloní Joan Vilarroya, sobre el que ens distingeix com a civilització d’altres que no ho són menys però que són diferents. Més enllà, va dir, d’unes arrels romanes (l’acte es feia al Museu de Badalona, envoltats dels carrers de l’antiga Betulo), o d’una llengua, o del que sigui, si una cosa ens distingeix és l’universalització de determinats drets, i per tant l’universalització de serveis, com ara el dret a la Salut o a la Justícia.
Certament, que funcionin millor o pitjor és una qüestió que entre tots haurem de treballar per arreglar-ho, però el sol concepte de que tenim aquests drets, o el dret a l’atenció social en els casos de dependència, i el fet que estiguin legislats, confereix a la societat en que vivim unes característiques que no totes les societats tenen.
I si mai, per la circumstància que sigui, els arribem a perdre, batuts per alguna malsana onada ultraliberal, siguem conscients que amb tota probabilitat, estarem iniciant el camí de tornada a la caverna. Per això, cada vegada que alguns economistes famosos i mediàtics de llampant americana proclamen la seva fe incorrupta en el model americà (que no tinc cap mena de dubte que correspòn a una civilització diferent que la meva) a mi m’entra pànic i em venen basques. No hi puc fer més.