Eleccions americanes (2)

Deia en l’entrada anterior que m’alegrava de no haver de triar entre el dolent i el pitjor. Potser caldrà explicar-ho una mica. El model americà, que no canviarà amb Obama, és un model basat en l’individualisme i l’enriquiment personal al cost que sigui. L’americà mig, i el conjunt de la societat americana, no creu en l’anomenat estat o societat del benestar.
(segueix)

Els assoliments socials de l’estat a Europa (subsidi d’atur, sanitat pública amb un bon nombre de prestacions; escola pública i gratuïta…) són vistos des d’una òptica americana com un element indesitjable perquè signifiquen que “amb els meus diners n’està treient profit un que no hi posa tant com jo”. Per a molts americans només els captaires, els pobres i la gent que no te cap mena d’iniciativa pot tenir interès a disposar de serveis públics de qualitat. La qualitat, diuen es paga, i per tant només hi té dret qui pot pagar-la. No és just que el veí s’aprofiti del meu esforç.
Uns coneguts del ram de la salut van estar fa poc als EUA i quan van demanar a un grup de metges si amb Obama “per fi” podrien disposar d’un sistema de salut pública i universal, la resposta va ser que això era impensable i que la mateixa societat americana no ho permetria. Jo crec que fins i tot les idees de partits de dreta com el PP espanyol semblarien, en aquests temes, socialistes als ulls dels republicans americans i de bona part dels demòcrates.
De fet, el mateix Obama, quan ha plantejat reformes en la Seguretat Social s’ha limitat a referir-se a un increment de les prestacions per als nens i poca cosa més.
Obama no és europeu. És possible que no sigui igual que un americà-tipus, però les correlacions de poder als EUA són les que són, i qui al capdavall hi mana són les grans corporacions i els lobbies, amb els que el nou president se les haurà de veure. No esperem grans canvis en temes socials i no ens pensem que perquè és negre tindrà ni tan sols més sensibilitat cap als seus iguals.
Obama no és descendent dels esclaus d’Alabama o de qualsevol altre dels Estats del Sur. És un universitari intel·ligent, llest, i possiblement amb un toc messiànic. No gaire diferent d’alguns dirigents europeus per qui globalment la gent d’aquí no professa tanta simpatia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*