El plenari d’avui del Consell de Mallorca ha aprovat una moció presentada pel partit feixista, i que ha trobat el suport necessari en el Partit Popular, en la que s’aprova l’eliminació del domini .cat de la institució. A l’Ajuntament de Palma es va presentar una moció semblant fa unes setmanes amb els mateixos protagonistes i
dones de paper i homes de plàstic sembrats a les vores dels carrers de la vila que un temps va ser bella fent ombra als fanals desidiosos pretenen donar vida al que amaga la benvolença del veïnat al que per principi no vol néixer i als morts que no esperen que cap flor n’ensumi la
L’encarregat de donar menjar a l’aviram de Can Gazà i recollir els ous dels ponedors escampats arreu de la finca fa temps que va renunciar a seguir el tractament per al càncer de fetge avançat i ja n’ha salvat un de llengua. I sense esperar res ni fer res per esperar, sembla que el seu
Avui, santa Teodora, Diada Nacional del Principat de Catalunya, cinquantenari del cop d’estat de Pinochet a Chile i de la mort del president Salvador Allende, comencen el curs els escolars de les Illes Balears i, com cada any, els mitjans de comunicació hi dediquen una atenció preferent. Cada any les mateixes preguntes i les mateixes
Somniejar de pètals, cavernes que s’abracen, mentre una mà desnua cabells i dubtes. Feliu Formosa, de qui són aquests quatre versos, fa avui 89 anys. Que en siguin molts més amb el coratge que proporciona la salut, mestre! Avui també n’hagués fet 97 ma mare, que en fa tres que decidí que ja n’hi havia
La festa espera la lluna i els que la celebren, cervesa en mà, somriuen com infants al tren primer de la tarda que desafia el temps cercant qui sap quins tresors i per a qui. Els caramels en vol substitueixen les aus ardents com a pregoners de les celebracions patronals reclamant l’admiració i el desfici
El bar porta el nom del mont més alt del Japó i el gestiona un matrimoni xinès que amb un grapat de paraules castellanes pronunciades a la manera cantonesa s’entén a la perfecció amb els clients habituals o puntuals. Fa estona que saben què són les tomàtigues de ramellet i com les han d’emprar per
Se li diu baticor al fet de bategar fortament el cor. L’Alcover-Moll hi afegeix desmai, desaparició transitòria de les forces vitals. Tenir un baticor, així, vol dir sentir-se molt accelerat el cor per un motiu més que justificat o no, o tenir la sensació de defallir en qualsevol moment. Ignor si d’aquest substantiu tan específic
Joe Shoeless Jackson era un jugador nord-americà de beisbol que hagués pogut ser llegenda i entrar de ple dret al Saló de la Fama d’aquest esport dels Estats Units d’Amèrica, si no hagués estat que el 1919 va ser acusat, juntament amb set companys seus, d’acceptar un suborn perquè el seu equip, el Chicago White
la lentitud mai no es cansa d’estovar els ulls del capvespre ni d’encaterinar el tacte per ben alzinar les ombres cansades de ser captives de cossos que no transhumen com la por que mai no deixa d’escardar la voluntat intrèpida del desig o del dir mut de l’amor que sols respon a la crida dels
Avui fa 99 anys que va néixer a Burjassot el gran Vicent Andrés Estellés i d’aleshores ençà ens ho diu tot amb la claror que nosaltres ho hauríem de sentir, veure i dir tot. Ara que res no sembla menar a cap prodigi ni a ciutats daurades i deslliurades, avui que tot es parasita en
I de cop s’adona que no gira els fulls del llibre com de costum, amb al dit gros pitjant lleugerament en el caire superior dret del llibre i aixecant per la punta el full que pertoca amb el palpís del dit índex. I elevat el caire, els altres dits van girant el full sense frissor,
La glòria del món, si n’hi ha, ara s’entreté a assaborir l’olor de terra banyada i a empènyer l’inici del cant d’una cigala que no s’acaba de fiar de les clarianes que s’obren en haver acabat la pluja amable, ni en la resistència de les ales. De fet, les prediccions meteorològiques parlen de tempestes abrivades
Quaderns Crema presentà fa uns mesos “Humanum est” (Epigrames de Claudi Valeri) de Ponç Pons, el poeta de Sa Figuera Verda. És, sens dubte, un veritable homenatge a l’ofici d’escriure a plaer i amb totes les conseqüències, a la paraula, a la poesia que trepana, la que mai no dona treva tant a la introspecció