marginàlies

La glòria del món, si n’hi ha, ara s’entreté a assaborir l’olor de terra banyada i a empènyer l’inici del cant d’una cigala que no s’acaba de fiar de les clarianes que s’obren en haver acabat la pluja amable, ni en la resistència de les ales.

De fet, les prediccions meteorològiques parlen de tempestes abrivades que, en poc temps, poden convertir en rieres els carrers escalonats que davallen al cor de la vila i tamisen la claror,  els colors i el caminar de qui hi passa distretament.

Mentre, el que queda de tot el que passa amb rumb o sense, espontàniament o amb intenció d’ocupar un lloc incert a qualsevol pam d’espai, no fa una grapada de la qual no se’n destria cap llavor preuada per presumir-ne o bescanviar-la per una ditada de mel.

Cap imatge no vol fer part de la memòria ni del rosegall del llamp que no espera el tro per cridar l’angoixa dels porucs i la intrepidesa dels infants que voldrien cavalcar sobre la seva esquena roent que no té ni aerovia ni carta de navegació per arribar enlloc.