marginàlies

Avui, santa Teodora,  Diada Nacional del Principat de Catalunya, cinquantenari del cop d’estat de Pinochet a Chile i de la mort del president Salvador Allende, comencen el curs els escolars de les Illes Balears i, com cada any, els mitjans de comunicació hi dediquen una atenció preferent. Cada any les mateixes preguntes i les mateixes respostes; els mateixos clixés i estereotips per no dir res de nou i sense entrar rigorosament en les gravíssimes mancances en infraestructures que presenta el nostre sistema educatiu.

Enguany són uns 160.000 els alumnes illencs que comencen el curs 2023-2024, dels quals un 1.700 ho faran en gairebé 160 barracons, eufemísticament aules prefabricades. Una vergonya aclaparadora que no fa treure els colors a cap polític -que hem de patir fins a l’exasperació- de l’ampli espectre. Això, sense comptar les escoles que estan en obres, les que es troben en un estat lamentable i les que han d’acollir molts més alumnes dels que poden.

Volem –no tots, és clar!- una escola pública de qualitat i ens és ben igual que més d’un 16% dels alumnes hagin d’estudiar a llocs incòmodes i indignes. Passam per ser una de les parts de l’estat que més aporta a l’economia comunal; per ben acollir fins al servilisme a milions de turistes; per oferir-los el bo i millor de tot a costa de renunciar fins i tot al nostre propi benestar, i no tenim ni la voluntat, ni el coratge, ni la determinació d’aviciar, sí, aviciar, l’escola pública, el viver de la civilitat del nostre futur.