marginàlies

El plenari d’avui del Consell de Mallorca ha aprovat una moció presentada pel partit feixista, i que ha trobat el suport necessari en el Partit Popular, en la que s’aprova l’eliminació del domini .cat de la institució. A l’Ajuntament de Palma es va presentar una moció semblant fa unes setmanes amb els mateixos protagonistes i el mateix resultat. I així mateix s’actuarà tant al Parlament de les Illes Balears, com al Govern i als altres consells insulars.

En la crònica que en fa el dBalears  (https://www.dbalears.cat/balears/politica/2023/09/14/384649/ridicul-reconeixer-cap-problema-amb-domini-cat-alhora-votar-favor-seva-eliminacio.html) es palesa que els populars van sempre a remolc dels feixistes, acceptant tot quant volen per molt que hagin de fer equilibris dialèctics per no caure en el ridícul i acabant, tanmateix, en el fang de la indignitat.

L’eliminació del .cat de les institucions públiques controlades pels feixistes i els dretans no és un afer menor: forma part de l’apartheid lingüístic decretat pels seus governs plusultraconservadors. És un capítol més, i gens innocent, en el desballestament dels drets lingüístics dels catalanoparlants. Saben tots que el domini .cat s’aplica a la comunitat lingüística catalana –i no al Principat de Catalunya exclusivament- i per això el volen fora de la vida pública illenca, com hi volen el català que parlam a les quatre illes.

L’objectiu dels principals governs illencs, en les mans de ferro dels feixistes i el suport incondicional dels partitpopularistes, és eliminar la nostra llengua de tots els àmbits públics i ho tenen tot pensat, programat i decidit. El proper pas, amb tota seguretat, serà l’eliminació del requisit de coneixement del català en l’accés a la funció pública, com ja va fer l’impresident José Ramon Bauzá. I vull recordar que en aquell moment, en poques setmanes, es reuniren més de 12.000 al·legacions en contra d’aquesta mesura.

I ara? Hem pensat fer res per afrontar, a l’arxipèlag, aquest atac sistemàtic  ben armat, preparat i executat contra els nostres drets lingüístics, contra aquest apartheid? Si ells no hi troben cap mena de resposta podem prendre molt més mal del que ens imaginam. I ens hi jugam el que som –per poc que sigui- i el que volem ser, per molt inconcret que ho imaginem.