marginàlies

La festa espera la lluna i els que la celebren, cervesa en mà, somriuen com infants al tren primer de la tarda que desafia el temps cercant qui sap quins tresors i per a qui. Els caramels en vol substitueixen les aus ardents com a pregoners de les celebracions patronals reclamant l’admiració i el desfici dels infants que els consideren minsa recompensa a la seva ànsia. Comença a cloure’s el blau i es desvetlla la flaire dels furtius que es faran seva la revetlla que acabarà amb l’artifici dels jocs i de les mirades clandestines. De lluny arriba la veu de Dulce Pontes amb el cor en brisa en un puny intentant descobrir tot allò que s’amaga en l’aspror de les paraules i en els plecs de la pell que no coneix la rendició.