Ahir va fer deu anys de la mobilització més gran que s’ha fet mai a l’arxipèlag i en la que hi participaren les quatre illes: la manifestació del 100.000 o de la “marea verda”, pel color de les samarretes que cridaven per una educació pública de qualitat i en català. Una presa abassegadora dels carrers
“Moll, Nova editorial”, acaba de publicar a la seva col·lecció Raixa, la novel·la “Cabres”, de Víctor Gayà, un autor sòlid i reconegut que començà a editar en els anys 90 del segle passat i que, amb aquesta obra, són 19 les que ha publicat i que inclouen novel·les, poemaris i assaig. D’elles se’n poden destacar:
Si hem de fer cas a les dades disponibles, sembla que avui fa 588 anys que va néixer a València o a Gandia el noble Joan Roís de Corella i Cabrera, que morí 62 anys més tard a València el 6 d’octubre de 1497. Roís va ser senyor de l’Alqueria de Beneito i de Miraflor.
En el cotxe, Cecilia Bartoli canta estremidorament “Gelido in ogni vena”, l’ària de “Fernace” de Vivaldi, i ell no li fa cas, té el cap a una altra banda. Fa dies que se li acumulen accidents i contratemps que l’ansiegen. La novel·la en punt mort, l’hospitalització de la seva dona i la necessària habilitació de
El Parlament de les Illes Balears dominat pels catalanofòbics i l’odi que exhala el feixisme acaba de decretar que els aspirants a ocupar una plaça en el sistema públic de salut de l’arxipèlag no cal que coneguin la llengua catalana per poder tractar els pacients. Es carreguen el primer punt dels Drets dels Pacients -respecte
temem tant la vida perquè mena a la mort que ens aferrissam al primer clau ardent: nàufrags impenitents preferim refer la resta del naufragi abans d’enginyar una nova nau
M’han dit que som un boomer i tot d’una he pensat que, per als altres, començ a ser moltes coses i poques, poquíssimes, per ventura cap, de les que m’adjudiquen. Això sense reparar en aquelles que sí voldria ser, m’afany per ser-ho insistentment i no hi ha manera de sortir-me’n. Aquesta de boomer, però, m’arriba
El temps hospitalari s’encapsula, agafa forma de píndola de remei incert i el diligents samaritans la donen a prendre regularment als sofrents. Com les passes, que són totes auxiliadores i no van enlloc que no sigui de socors o de dol. O com les veus, comunes o pròpies, que temen desvetllar sons o malures de
He tingut l’honor de llegir abans que entràs als obradors d’impressió una obra extraordinària de Víctor Gayà, la novel·la “Cabres”, que presentarem el proper dia 28 d’aquest més a la Llibreria Drac Màgic, de Palma. El protagonista, un professor d’institut que es disposa a escriure l’obra que l’ha de sobreviure, en un determinat moment, lamenta
Avui és sant Mateu, patró de Bunyola, la meva vila, i de Santa Margalida, encara que facin festa grossa el dia de la santa que dona nom a aquesta vila, que n’és copatrona. Les festes patronals de Bunyola, per això, són les darreres estiuenques de Mallorca. Sant Mateu és igualment el patró dels banquers. En
El català, com les altres llengües distintes al castellà que es parlen a l’Estat, ja es pot usar al Congreso de los Diputados. És clar que aquesta fita històrica arriba amb excessiu retard; però ha arribat, el moment, i no cal donar espai al plany. I per als illencs encara fa més patxoca perquè presideix
les gotes d’aigua ignoren la ira de la pluja i el pànic de qui tem els deixants de l’aiguat i les que regalimen per la dermis dels vidres no demostren la vida plena que tresoregen els sons de la tempesta sotgen tots els temors parasiten la vista d’arena del diluvi
El Govern ultraconservador de Prohens, amb el suport dels feixistes que el fa plusultraconservador (Plus Ultra, diu el lema de l’escut del Regne d’Espanya fent referència al seu passat imperial) ja ha tret el requisit de coneixement de català als aspirants a plaça en el sistema sanitari de l’arxipèlag. I ben aviat modificarà la Llei
No és bo de fer cercavilar costa per amunt i en un dia que la calitja cuita de poder tallar l’aire. I tanmateix, els membres de la Banda de Música de Bunyola, després de l’homenatge a la vellesa de la vila (ja fa 55 anys ininterromputs que s’organitza), desafiant els elements –que diria un gasetiller
Hagués pogut viure de contar els somnis que vivia com si fossin peus nus en terra molla si hagués sabut les paraules necessàries per convertir-los en relats corrents i poder sortir, així, de la inexistència plena que aviciava, de la solitud que no volia agermanar-se amb cap altra soledat. El poder dels somnis l’havia deslliurat