L’OTAN demana molts més diners i més soldats per defensar els seus estats membres tot apuntant que Rússia és una amenaça per a la seguretat de la ciutadania representada en aquest club militar occidental. No sé qui va dir que si vols la pau, prepara’t per a la guerra. No sé i tot si algú
Entre esmaperduts, vagarejants, sacrificats, consumits i altres consumats detritus pudents que no provoquen cap reacció s’excita l’esclavitud, proclama l’oracle just entrar a la ciutat que ha deixat de ser bella. Ningú no l’escolta i no és a temps a esquivar els retrets i els insults que li cerquen els ulls. Exhibeix tacons alts i cos
No cal recordar que avui és el Dia Internacional de l’Alliberament i de l’Orgull LGBTIQ+ i he estat temptat de fer una piulada –no som gaire piulador- donant el “Molt d’orgull per a tots” i n’he desistit perquè l’assimilació entre els “molts d’anys”, que desitjam en els aniversaris, i el “molt d’orgull” no és gens
Fa uns dies, una colla, o esbart , o grup de cigales han pres possessió d’un arbre a tocar de casa i d’aleshores ençà, tot acompanyant el sol, arraconen el silenci casolà. I per ventura no és ni grup, ni colla ni esbart, sinó només un, perquè només els mascles de cigala tenen les membranes
Una de les frases més aclaparadores que vaig sentir dir a ma mare i que em va sorprendre que la digués en ser una dona ultradiscreta en els afers íntims, tant seus com aliens, i molt poc donada a parlar de les aventures i desventures conjugals, va ser: “ditxosos els ossos que descansen els meus”.
Qui diu que no seria convenient esqueixar tots els versos que ens han ensucrat la rebel·lia i omplir de grafits obscens els excusats de casa? Qui i per què em pot impedir que xerri fins a perdre l’alè, que obri tants corredors de la mort com enemics intueixo i se’m declaren, que demani clemència per
No s’ha de dir revetlla de sant Joan l’amuntegament de gent a les platges de Palma en el que el consum d’alcohol és el primer agent catalitzador i el seu abús el corol·lari del desvari. Una gresca, per dir-ho de forma molt suau, que ha generat 14 tones de porqueria, quantitat semblant a la que
Aquest matí he viscut una aventura genial, amb aquest adjectiu precís l’ha qualificada el meu preceptor menor, amb qui l’he viscuda i qui l’ha dirigit. Ha dividit la sala generosa de ca seva en dues parts: la més gran era l’Alqueria Blanca i la més reduïda, Ucraïna. Ell era meitat humà i meitat goril·la; jo
Bunyola s’ha sentit arreu, avui, perquè ahir dematí, a la urbanització de sa Coma, un cotxe s’encastà contra l’entrada d’una casa destruint una caseta en la que hi havia diverses bombones de butà. Dit així, sense cap més precisió, hom no hi veu cap motiu, per aparèixer a gairebé tots els noticiaris de l’estat i
El meu preceptor menor, esperant que obrissin l’escola, ha cercat l’ombra d’un garrover i s’ha assegut a la pareteta de davant la barrera d’accés al recinte escolar. Amb la mirada i en un silenci alliçonador, ha escombrat tot el que tenia davant -els seus companys de classe i els familiars que els acompanyaven, el perfil
Entra una mosca molt renouera –aventura que és vironera- a l’estudi on llegeix amb fruïció i fart de la plaga d’insectes voladors –mosques, moscards de tota casta, formigues amb ales- que sembla que li han declarat la guerra, enrabiat, pren l’insecticida, es fa trons a la contribució que fa al desgast de la capa d’ozó
Llegint no fa tanta calor. La lectura crea murs de contenció de la calda i aixeca l’aire que reconforta. I, de vegades, crea veritables bufades bonifàcies de vent, com per exemple: “Hi ha una llei secreta i per a mi incomprensible: només a través del patiment es pot trobar la felicitat. Em faig por, perquè
Anit, Antònia Vicens va rebre de mans de Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, el 54è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, un dels màxims reconeixements a la trajectòria d’una persona que, per la seva obra literària o científica escrita en llengua catalana i per la importància i exemplaritat en la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït
A la casa no hi entra l’ardor abrusadora del migdia: les cases velles que han pactat avantatjosament amb el temps saben com evitar-ho. Sí que els moscards àvids de sang i d’histèria, i les mosques renoueres i de vol negre i enfollit aprofiten qualsevol minúscul espai per entrar-hi furtivament. Entretant, els reporters televisius demanen gens
Volia habitar permanentment la imaginació respirant l’aire dels somnis il·luminats per la fugida de les àncores, els nusos i els renecs que ens retenen lligats de per vida a la corporeïtat i a la rosada. I estendre les paraules al sol com s’hi pengen el peixos per assecar-los. Paraules seques per acompanyar els ulls que