marginàlies

A la casa no hi entra l’ardor abrusadora del migdia: les cases velles que han pactat avantatjosament amb el temps saben com evitar-ho. Sí que els moscards àvids de sang i d’histèria, i les mosques renoueres i de vol negre i enfollit aprofiten qualsevol minúscul espai per entrar-hi furtivament. Entretant, els reporters televisius demanen gens retòricament –beneitament, diran molts- a diverses persones com ho fan per combatre la primera calorada sufocant de l’estiu que encara ha de començar. Sembla que cerquin el remei més eficaç i desconegut que justifiqui el reportatge que no pot dissimular la seva desgràcia.

La foganya desafia la gelor i sempre la venç. Què desafia la calor que es pugui comparar amb la contundència de la llar de foc? Un ventall? Massa individualista. Un ventilador? Més presència que eficàcia. L’aire condicionat? No comparem!

El fred encomana les abraçades i el contacte; la calor engega les persones. El fred crea complicitats, la calor desfici i malhumorades. La fredor fa estimera, la calorada fa oi.