marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

15 de juny de 2022
0 comentaris

L’ESTRETOR DE L’ÀNIMA

Llegint no fa tanta calor. La lectura crea murs de contenció de la calda i aixeca l’aire que reconforta. I, de vegades, crea veritables bufades bonifàcies de vent, com per exemple: “Hi ha una llei secreta i per a mi incomprensible: només a través del patiment es pot trobar la felicitat. Em faig por, perquè sempre soc apta per poder patir. Si no m’estimo estaré perduda, perquè ningú no m’estima fins al punt de ser jo, de ser-me. M’he d’estimar per donar alguna cosa de mi”.

Qui així diu és Ângela Pralini, el personatge de la novel·la “Un alè de vida”, de Clarice Lispector, editada per Club Editor i traduïda per Josep Domènech Ponsatí.

I l’autor, l’altre protagonista de l’obra, la replica sempre seguit o la deixa fer per ell poder seguir sent ell, com quan diu: “Ara deixaré que l’Ângela parli força del que li vingui de gust. Així podré recollir-me en el silenci. Un silenci feliç. Soc un home feliç perquè he nascut. I perquè sé callar. Callar és néixer un altre cop”.

Lispector diu profundament, però ho dissimula. I també diu en pla, però passant la rella a fons: “Quan dic “t’estimo”, m’estimo en tu”.  I és perquè sap prou bé que “l’ànima és estreta, li falta espai interior”.

Per llegir i rellegir; i per espantar la calorada.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.