marginàlies

No s’ha de dir revetlla de sant Joan l’amuntegament de gent a les platges de Palma en el que el consum d’alcohol és el primer agent catalitzador i el seu abús el corol·lari del desvari. Una gresca, per dir-ho de forma molt suau, que ha generat 14 tones de porqueria, quantitat semblant a la que es produí l’any 2019, abans de la pandèmia. Pel que es veu, hem recuperat l’índex intolerable de brutor i hem mantingut la gran festa de la brutícia.

En aquesta revetlla d’estiu s’ha de jugar amb foc i el foc, en totes les seves formes de contenir-lo, n’ha de ser el nucli. En aquest sentit, i sense sortir de Ciutat, sí que pot ser una bona vigília santjoanera la nit de foc que s’organitza en el Parc de la Mar. Com també són actes verament revetllers els que se celebren en aquells indrets tant de Mallorca com de la resta d’illes que tenen com a patró,  copatró  o com a sant preferent sant Joan. I aquestes presses, diguem-ho clar, no presenten, ni de molt!, els índex de residus ciutadans.

Que una festa, la que sigui,  esdevingui multitudinària, que vessi de gent, no significa necessàriament que sigui més sentida i participada que una altra que concentra un nombre més domèstic de participants. I pens amb el sant Joan ciutadellenc, que en aquests moments viu l’esclafit. Passa que “el mercat” s’ha fet amb tot i si una festa, un acte, un esdeveniment genera un impacte econòmic important en el lloc on se celebra, la tradició farà un pas al costat i la festa, l’acte, l’esdeveniment passaran a ser un reclam perquè la gent de fora s’incorpori no estrictament a la festa (com quan hom convida algú a ca seva per celebrar el que sigui), sinó a consumir, a gastar com més millor. Així, l’èxit de la festa es mesura únicament per l’impacte en euros que ha tingut, no per la participació directa dels participants en la celebració que ha de ser necessàriament l’objectiu. La participació de la gent es limita a fer caramull i a gastar, no a conèixer, reconèixer i fer part de la festa.

I això i així, en tot.