marginàlies

Aquest matí he viscut una aventura genial, amb aquest adjectiu precís l’ha qualificada el meu preceptor menor, amb qui l’he viscuda i qui l’ha dirigit. Ha dividit la sala generosa de ca seva en dues parts: la més gran era l’Alqueria Blanca i la més reduïda, Ucraïna. Ell era meitat humà i meitat goril·la; jo era el seu ajudant i l’únic atribut destacable era que tenia els cabells blancs. S’entén que cada personatge era representat per una figura de lego o de playmobil i més d’una hibridada. Val a dir que el meu personatge no tenia els cabells blancs, els tenia negres, però ens havíem d’imaginar que eren blancs.

De l’Alqueria Blanca hem partit cap a Ucraïna amb tota mena de transports terrestres, marítims i aeris, a cercar homes dolents, la finalitat de l’expedició. Amb el camí ben avançat hem trobat un llac desconegut –ha insistit que ningú no el coneixia- que hem hagut de travessar amb la canoa que dúiem, òbviament. A punt d’arribar a l’altra banda del llac, del fons més fons n’ha emergit un cocodril enorme que, estirant el meu rem, m’ha fet caure de la canoa, m’ha pres entre les seves ferotges i enormes dents, i m’ha duit fins al seu amagatall secret disposat a devorar-me. Ell, mig home i mig goril·la, en adonar-se’n, m’ha cridat que no em preocupàs, que anava a cercar els seus amics de l’Alqueria Blanca i em salvarien. Entretant, el cocodril s’ha disposat a pegar-me la primera mossegada, però jo he anat molt viu i m’he tret la perruca blanca que duia perquè la bèstia es pensàs que era un tros de carn. I just en aquell moment han comparegut ell i els seus amics i m’han rescatat. Al cocodril, l’han deixat fer perquè han considerat que no era molt dolent.

Ell, els seus amics i jo hem arribat a Ucraïna i tot  d’una ens hem trobat amb una colla gran de dolents, que ell ha detectat per molt que duguessin màscares per enganyar-nos i per amagar la seva dolentia. Ell, meitat goril·la i meitat home, sabia un poc d’ucraïnès –li ha costat dir-ho bé i ho ha repetit diverses vegades fins que s’ho ha après- i el que comandava la colla de dolents ucraïnesos sabia un poc de mallorquí. Així, un ha dit a l’altre el que pensaven fer i l’altre li ha dit que de cap manera els agafarien perquè eren molt dolents i eren molt forts. L’home meitat goril·la ens ha fet una senya perquè agafàssim tots aquells dolents i així ho hem fet. Quan els hem agafats a tots, els hem duit fins a l’Alqueria i els hem entregat a la policia.

És clar que l’aventura ha durat més temps del que dura la lectura d’aquesta síntesi, però el que no es relata, ni la millora ni la reforça. Si m’he entretingut a exposar-la és perquè, una vegada més, he constatat que els millors contes són els que viuen i ens conten les criatures per poc que les escoltem i els acompanyem en els jocs. I és sobrer fer-ne cap interpretació, com si fos un somni. Que cadascú en prengui llum.