marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

14 de juny de 2022
0 comentaris

ANTÒNIA VICENS, L’HONOR D’UN PREMI

Anit, Antònia Vicens va rebre de mans de Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, el 54è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, un dels màxims reconeixements a la trajectòria d’una persona que, per la seva obra literària o científica escrita en llengua catalana i per la importància i exemplaritat en la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.

Durant l’acte, el president d’Òmnium reivindicà el compromís d’Antònia Vicens amb la cultura i la llengua catalana i va fer una crida a “articular una estratègia en defensa del català i per l’enfortiment del seu ús social en tots els àmbits de la vida col·lectiva: al sistema educatiu i al lleure, a l’empresa i al comerç, a l’audiovisual i als nous formats, i en la lluita contra les desigualtats”.

Sebastià Portell, l’encarregat de fer la glosa, digué que Antònia Vicens “ha confrontat l’ànima i el cos, ha invocat, com el credo, els vius i els morts, ha fet que hi ressonessin veus que no tothom vol escoltar”.  D’aquesta manera, Vicens “ha obert per als lectors escletxes sinuoses des d’on albirar la bellesa i l’horror del món; ens ha apropat a un altre país de nom potser inventat anomenat Misteri”.

I del parlament de Vicens per agrair el reconeixement , dos paràgrafs que resumeixen prou el seu tremp, la seva força i la seva determinació sense fissures:

“M’he passat la vida aferrada a les paraules. Tinc una fal·lera que mai em deixa voler deixar de trobar les paraules a les constants humiliacions a les llengües menystingudes i minoritzades, a les nacions sense estat i a les guerres que mai acaben”.

“Orgull de ser catalans i universals, no sucumbiu, no us arronseu a amenaces insidioses. Durant les hores baixes, dies grisos, la nit més blanca, no oblideu que hi som i que contra la força de les paraules, el poder de la poesia i el saber dels nostres morts, ningú no hi podrà fer res”.

Ens cal molt llegir Antònia Vicens.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.